Desprès de 3 setmanes...

Desprès de tres setmanes al centre, ja conec el funcionament i la rutina del grup-classe. A l'entrada anterior, hem vaig dedicar a parlar sobre el nin que té NEE, tot i que he de dir que cada dia el conec més, ja se utilitzar diferents aparells que té (com el DYMO que ja vaig explicar). Estic aprenent molt d'ell i amb ell,  ja se el que li agrada i el que li motiva, per tant, així poc a poc esteim establint una bona relació de confiança.

Bé, però ara, en aquesta entrada, parlaré dels dos nins NESE, que ja vaig anomenar. Són dos nins DEA, un d'ells té MEC i TA i l'altre té TDAH, tots dos coincideixen que són repetidors, amb això no vull dir que una cosa tengui que veure amb l'altre, però és un matís que volia esmentar.

Els dos nins, tenen bastants de problemes familiars, fins el punt de que a les seves cases quasi no estan pendents d'ells, i menys en termes escolars.

Al que respecte a dins l'aula, sincerament no he vist moltes ajudes cap a ells, no tenen cap tipus d'atenció ni per part de la tutora, ni per part dels mestres de suport, si que he de dir que els mestres de suport centren molt l'atenció amb el nin amb NEE (esmentat anteriorment) i fan una bona feina inclusiva amb ell, però amb el cas d'aquests dos nins amb DEA no. Tan sols, puc destacar, que durant una hora a la setmana, es van aquests dos nins, juntament amb una nina de Córdoba (que fa mesos va arribar a l'escola, no enten quasi la llengua catalana, i també li costa realitzar la resta de les assignatures), es van a una altra aula per realitzar activitats de les dues llengües i de matemàtiques, essent totalment exclusiu per ells.

També dir que, aprofitant que estic fent el pràcticum allà, la tutora ha agrupat a una mateixa taula (es seuen en taules grans, grups de 8) els nins i les nines que lis costa més realitzar els deures i activitats, i per això ella vol que hem centri més en ells. Però la meva pregunta és, i si jo (o qualsevol dels meus companys) no haguéssim anat a fer pràctiques a aquella aula, Què hagués passat? Totalment oblidats estarien?

A futures entrades esper poder contar els canvis positius que han passat respecte a tot això.

Escola inclusiva?

Desprès de conviure amb els alumnes i mestres durant dues setmana, puc dir que l'escola on estic és inclusiva, encara que jo, personalment, canviaria qualque cosa.
En aquesta entrada, hem centrarè en explicar un poquet el dia a dia del nin que té NEE (discapacitat motriu i psiquíca), té ACI significatiu i escolarització combinada. Cal dir que aquest nin no té aquestes discapacitats des de que va néixer, sinó que fa un any li van detectar un tumor, el van operar, l'operaciño no va anar bé, i a partir d'aquest moment tot es va complicar.
Com ja vaig dir a l'entrada anterior, hi ha un nin amb escolarització combinada, està més hores a l'aula ordinària que a l'aula d'UECP, i totes aquestes hores d'aula ordinària, menys durant 5 hores setmanals, està amb una mestra de suport a devora. Quasi sempre fa les mateixes activitats que la resta de companys i companyes, però això si, adaptades al seu nivell, sobretot a l'hora de fer llengua catalana, castellana i medi. Quan té alguna d'aquestes assignatures, el que fan la mestra de suport i tutora, es coordinar-se (abans d'impartir la classe) les activitats i lectures que faran, i al nin amb NEE li adapten anteriorment, li fan més gran o li exposen d'una altra manera, per tal de ésser les mateix activitats però que ell hagi de encerclar, coloretjar o escriure amb l'aparell DYMO (aparell que fa etiquetes a l'instant, l'utilitza per escriure nombres i/o lletres, i a l'instant imprimeix i retalla. Jo no coneixia aquest aparell, ha estat la primera vegada que treballava amb ell), les activitats també, alguns dies, les fa a l'ordinador adaptat.
Normalment, la mestra de suport, que està asseguda devora d'ell, s'encarrega d'evitar que es despisti, i així intenta certrar-li l'atenció al que explica o llegeix la tutura i/o els seus companys.
Jo pens que és un bon mètode inclusiu, encara que he observat que durant les poques hores que està el nin amb la tutora, a la classe ordinària, sense cap tipus de suport, la tutora quasi mai li prepara activitats adaptades per ell, simplement li dona un llibre o un fol per pintar, i el nin es despista i passa una hora sense fer quasi res.
La classe d'anglès, l'imparteix una altra mestra i ho fan a una aula diferent, allà no té cap tipus de suport, està amb la resta de companys, però en aquest cas, està totalment integrat, alegre, motivat i apren moltíssim. La mestra li adapta les activitats i examens (però no baixa el nivell, per exemple simplement en lloc d'escriure el vocabulari en anglès, fa que ell tengui que emparallar el dibuix amb la paraula escrita). En aquest cas no necessita cap tipus de suport per a centrar-li l'atenció, ni perquè pugui seguir la classe amb interés.  
Abans, no he anomenat les classes de matemàtiques ja que en aquest moment si que està, el nin, a l'aula ordinària amb una mestra de suport, però no segueix el mateix ritme que els de la classe. La resta de la classe, fa multiplicacions, sumes i restes, i ell amb taps de botelles, amb programes d'ordinadors o amb altre material, realitza sumes fàcils, problemes i altres activitats més senzilles.
La classe d'educació física està amb la resta de companys, fa totes les activitats iguals, no li adapten exclusivament per ell, però si que va, en tot moment, acompanyat d'una mestra de suport, ja que el nin que discapactitats motrius, la mestra de suport s'encarrega de aguantar-lo metra fa l'activitat perquè no caigui.

L'important és, destacar les capacitats de cada nin i nina no les dificultats, perquè si partim amb iniciativa d'elles tot pot millorar, ja que es motivaran i aprendran més i millor. Aquest nin té moltes capacitats, li agrada molt mirar pel·lícules i dibuixos, li agrada pintar i sempre relaciona vocabulari anglès amb objectes que utilitza. És un nin que sempre riu, és molt simpàtic, es relaciona molt amb els altres companys, sobretot quan està sense cap tipus de suport, ni mestra devora que estigui pendent del que fa.

Primeres sensacions (CP Nova Cabana)

Aquesta és la meva primera entrada al blog de la menció, i per això vull centrar-me en explicar com es l'escola on faig les pràctiques, com és el grup classe on aprenc dia a dia i les meves primeres sensacions.

Un parell de dies abans de començar les pràctiques, les dues companyes que comparteixen experiències amb jo a la mateixa escola, i jo, vam anar a presentar-mos al centre CP Nova Cabana (Marratxí). Allà ens van acollir de la millor manera, vàrem reunir-mos amb la directora de l'escola i allà ens va explicar un poc el funcionament de l'escola, les instal·lacions i l'horari. També vam sortetjar la classe on estaríem els pròxims mesos. A mi en va tocar la classe de segon C.

Desprès de fer el sorteig vam realitzar una petita visita a l'escola i ens van presentar als alumnes i a la nostra tutora, desrpès d'aquella hora a l'escola, tot eren sensacions postivies i ganes de començar.

Pocs dies desprès, va ser el primer i tan desitjat dia del pràcticum, com ja coneixia a la meva tutora, a les 8:45 ja esteiem les dues al pati de l'escola, esteia totalment  disposada a conéixer el que seria una nova experiència per mi.

El grup de segon C està format per 24 alumnes (entre ells un alumne que té NEE (concretament, discapacitat mortora i psiquica, té ACI significatiu) i té escolarització combinada. Encara que cal dir que hi ha dos alumnes que tal sols venen al temps d'educació física i música (ja que també són dos alumnes NEE amb diverses discapacitats més greus). Per tant, segons el dia som més o manco alumnes.

Cal dir que també hem van explicar que a la classe hi havia dos alumnes amb DEA, eren dos nins repetidors un d'ells té MEC (minoria ètnica cultural) i TA (Transtorn d'aprenentatge) i l'altre té TDAH(dèficit d'atenció d'atenció amb hiperactivitat).

Amb unes poques hores a l'aula, i desprès d'haver parlat amb la tutora, també voldria destacar a dos alumnes més una alumna que l'agrada aprendre, és antenta, treu molt bones notes, té bon comportament i millora cada dia, té molt bones qualitats com estudiant i capacitats destables, i una altra alumna que fa pocs mesos va arribar a l'escola, és de Córdoba, i té algunes dificultats a l'hora d'entendre la llengua catalana, encara que ha millorat molt des de el començament.

Finalment, vull dir que desprès del primer dia tenia moltes sensacions positives al meu cos, estava i estic disposada a aprendre molt del meu dia a dia, i a sentir-me una futura mestra, amb ganes d'aprendre.