Com a futura mestra...

 Hola a tots i a totes!

Aquesta és la meva darrera entrada al bloc i per això vull dir que estic molt contenta d'haver fet les pràctiques ja que he aprés molt d'elles i també d'haver agafat aquesta menció ja que també he aprés coses noves i m'he enrriquit de coses que ja sabia. Ara tenc més idees per enfrontar-me a una situació exclusiva cercant l'inclusivitat escolar.
També dir que el bloc m'ha servit molt, tant per aprendre a utilitzar-ho (de forma tècnica, ja que anteriorment no tenia idea de manejar-ho) i per "obligar-me", per dir-ho de qualque manera, a fer reflexions constants del que he vist durants les pràctiques i relacionar-ho amb aprenentatges que he fet a les classes (UIB).
El que més he aprés durant la menció ha estat comprendre i saber el concepte de inclusió, totes les coses necessàries per a que es doni la inclusió a l'escola i que escoles inclusives totals n'hi ha poques, però ja algunes en procés. Hem d'intentar canviar el "xip" i anar evolucionant per a una educació millor per tots (tant docents, com alumnes, com família).
I el que més he aprés de les pràctiques ha estat a valorar els infants com a persones, no centrar-se tan sols en la velocitat de l'aprenentatge dels nins, sinó també a centrar-se en els diferents estils que tenen per aprendre, partir dels seus interessos i tenir molt en compte tot "el que hi ha darrera dels nins" (estructura familiar, tipus de vida diària, sentiments, valors...)
Finalment, dir que tenc molta il·lusió per seguir l'any que ve, tant amb l'aprenentatge de la menció com amb el progrés, com a futura mestra, de les meves pràctiques.


GRÀCIES :)

La família i l'escola han de caminar en la mateixa direcció.

Avui parlaré de la relació de les famílies amb l'escola. La repercussió que per a l’educació té la relació família-escola és molt important, en general; però ho és molt especialment la relació més directa pares-mestres, tot establint entre ells criteris educatius comuns.

La presa de consciència per part de pares i de mestres sobre que l'escola és de tots,
facilita dinàmiques de relació més col.laboratives que no pas únicament
assistencials: tothom queda obert a col.laborar amb tothom i les situacions
d’ensenyament/aprenentatge es donen a molts més nivells que al de mestre-alumne
a l’aula,...; la qual cosa possibilita un més ampli desenvolupament
personal i grupal. A més, tota aquesta relació fa que l'infant se senti molt segur, que valori el món escolar, que se senti protegit i important i, com a conseqüència de tot això, augmenta la seva autoestima.

Els infants depenen dels adults. Els adults son els responsables de la seva felicitat, tant si som els seus educadors, com si som els seus pares. Els nostres esforços són necessaris i ells, sempre són molt agraïts. El seu futur també ens ho agrairà.

A l'escola on jo faig pràctiques les famílies tenen relació amb l'escola però de forma assistencial i comunicativa no de forma participativa. Ja que tan sols apareixen a l'escola per les reunions informatives durant els cursos escolars, les reunions personals mestre-pares, petites converses espontànies quan venen a recollir cada dia a la sortida de l'escola i durant tres períodes, quan acaben el primer trimestre (festa de nadal), quan acaben el segon trimestre (portes obertes de l'exposició de la setmana cultural) i tercer trimestre (festa de final de curs). Però no participen de forma constant i diària a l'aprenentatge dels nins, tampoc feim tasques perquè participin ni altres tipus d'activitats. Una bona manera de l'ensenyament-aprenentatge és l'implicació de les famílies!

*Les imatges que he penjat són de l'exposició de la setmana cultural de la meva escola, està dedicada a les pel·lícules, ja que aquest any és el "lema" que és treballa i moltes activitats van relacionats amb aquest.

Aprenem junts

Aprofit aquesta entrada per penjar-vos un vídeo que he creat jo sobre l'activitat de les plantes que hem realitzat durant les meves pràctiques aquest curs 2011-2012, ja que desprès de molt d'insistència per part dels nins i essent la meva darrera setmana a l'escola (amb molta pena...), avui s'han pogut portar les plantes a casa seva per seguir cuidant-les i aprendre d'elles. Aprofit per dir que és una ACTIVITAT, recordant que no és un exercici (ja que hi havia respostes multiples, pluja d'idees, no havia una resposta única i tancada i partíem dels coneixement dels nins per aprendre) i tampoc és una tasca (ja que no hi ha participació de la societat. Encara que m'agradaria que hagués estat una tasca perquè es dóna millor l'aprenentatge i hi ha més participació per part de les famílies, creant un bon vincle).

Aquesta activitat la vaig fer fa setmanes, i desprès d'haver aprés noves metodologies, m'hagués agradat ensenyar aquest tema de forma diferent (aprenentatge cooperatiu, tasques, sortida escolar, implicació familes) però l'escola em limitava. Encara que estic contenta amb el resultat, perquè tot hi així els nins han "sortit" de la rutina diària d'aprendre amb els llibres. També dir que era unes de les poques vegades que treballaven en grup a classe i manteniem, per dir-ho de qualque manera, una activitat durant vàris dies, sense oblidar-se el primer dia (ja que diariament havien de cuidar i observar els canvis de les plantes). Ha estat una bona experiència, encara que canviaria qualque cosa, com he dit anteriorment. De tot s'apren!

A l'escola també convivim junts.

La convivencia dins una aula i dins l'escola en general, és un aspecte molt important. L'altra dia, vaig assistir a un claustre on es va revisar el Pla de Convivència de l'escola i tots els canvis que s'havien de revisasr i acceptar sobre la situació actual de la convivència al centre.

A aquesta reunió es va donar molta importància al desemvolupament de les situacions adequades de comportaments adequats per a conviure millor i resoldre conflictes a través de la participació, la comunicació i prevenció de problemes de conductes.

A l'actualitat, a l'escola CP Nova Cabana el clima de convivència es bo, no hi ha problemes molt greus. Jo crec que per millorar la convivència a una escola i a una aula és important reforçar l'autoestima i treballar les habilitats socials. És molt important el paper de les famílies, a l'escola CP Nova Cabana s'haurien de contemplar més mecanismes per afavorir la participació de les famílies. Els alumnes han d'aprendre a resoldre els conflictes de manera dialogada i democràtica, tractant d'evitar la violència escolar.

Crec que la convivència escolar és tant important que realitzant-la afavoreix aconseguir la integració de tot l'alumnat sense discriminació de cap tipus, fomentar la implicació de les famílies, preveure conflictes i millorar les relacions entre tots els membres de la comunitat educativa.

En definitiva, una bona convivència ens enriqueix a nivell individual i engrandeix a l'ésser humà.

Conceptes que cal tenir en compte

En aquesta entrada, relacionarè alguns conceptes vist a les classes durant aquests mesos que hem fet la menció i les meves pràctiques.

- Seqüència didàctica: la seqüència didàctica que segueixen a l'escola on faig pràctiques és la següent: Exposició (explicació a partir dels text o imatges del llibres), exercici (llegueixen en veu alta) i execusió (realitzen de forma individual o en grup gran exercicis del llibre). No són elements significatius per un bon aprenentatge, això fa que les classes siguin monòtomes, que els nins i nins aprenguin per no 100% ja que moltes coses (si no es fan a partir dels interessos o de forma experimental) queden al cervell però durant poc temps i no en la seva totalitat.

- Aprenentatge cooperatiu: l'estratègia que utilizen a l'escola no es cooperativa, ja que no tenen en compte les necessitats de tots els alumnes (ni dels NESE ni dels que no ho són), hi ha molt de treball individual o en gran grup (no es posen en pràctica grups heterogenis on cada alume té un càrrec diferent per obtenir un objectiu comú). Tampoc hi ha participació equitativa, ja que sempre són els mateixos que contesten a les preguntes...

-Exercici/Activitat/Tasca:  A la meva escola realitzen molts de exercicis i activitats, cap tasca. Tot el que fan no és rellevant a un context, ni tampoc suposa una producció final tangible. Simplement realizen exercicis del llibre (de totes les assignatures, inclús de música). Encara que hi ha que dir que es realitzen moltes plujes d'idees i activitats en gran grup, però simplement per comentar els apartats que veim dels llibres.

-Avaluació per competències: a les notes de cada trimestre apareix una graella on es pot observar si els nins han adquirit les competències o no, però això ho fan en funció de les notes que treuen. No creen instruments per veure si els nins són competents o no, tampoc tenen en compte aspectes com per exemple la creativitat dels alumnes.

Mesura extraordinària?

Avui dedicaré aquesta entrada a explicar la repetició del nin amb NEE (discapacitat psíquica i motriu) de la meva classe, ja que faig pràctiques a segon curs.

La repetició d'un curs, i més tant petits, hauria de ser una mesura extraordinària, però al col·legi on faig pràctiques, no és així.


Al darrer claustre del segon trimestre la directora del centre ja va demanar "possibles repetidors" a les 3 tutores de segon, i fa quasi un mes, les 3 tutores de segon es van reunir amb la directora i van decidir definifivament el nom dels repetidors. A la meva classe repeteixen 4 nins (molts...). Però em centraré en explicar un poc el cas de la repetició del nin amb NEE de la meva classe.

Segons la tutora i l'equip directiu, aquestes són les raons per les quals aquests nin repeteix:

                      1 -Té un nivell de lecto-escriptura baix: convé repetir perquè ha d'assoliar-la del tot.
                       2-Té un nivell de matemàtiques de primer d'E.P, concretament del primer trimestre.
                      3 -L'adaptació dels llibres de 3r curs és "molt més complicada".
                       4-El desnivell serà molt més gran, ja que els llibres de 3r no són de completar sinó de realitzar activitats al quadern.
                      5 -És una oportunitat molt bona de millorar les competències amb l'ordinador, l'atenció, etc.
                       6-Les adaptacions d'aquest any són significatives. El curs que ve ho seran molt més.

Aquests són els 6 punts que van formular per explicar als pares i mares el motiu de la repetició d'aquest nin. No estic gens d'acord, ja que parlant clar, molts d'aquests punts no tenen "ni cap ni peus", per exemple:

             1. Si aquest nin no pot caminar totsol, agafar un llapis com toca, li tremola el cos, per dir-ho de qualque manera, com no ha de tenir un nivell d'escriptura baix?, però no es que no posi interés, sinó que el seu cos no li perment. No canviarà res si el fan repetir, ja que hi haurà un dia (d'aquí dos anys) que sí que passarà a 3r curs i seguirà practicament igual.
           2. No té la capacitat mental per realizar multiplicacions, ni divisions ni problems complexos, però hi ha moltes estratègies per poder ajudar-li.
          3. Encara que no es faci aquest any, arribarà un moment que ho hauran de fer, així que no es motiu per repetició, ni molt manco.
          4. No fa falt centrar-se en una metodologia tradicional, utilitzant els llibres de text com a recurs únic. Sinó que, tant per el nin amb NEE, com per tots els seus companys, el millor es aprendre de manera significativa i experimental, a partir d'un context real i dels seus interessos, material que crein els nins i els mestres, no centrant-se tan sols en els llibres.
         5. No és un motiu per dur a terme la repetició d'un nin.
         6. Haurà un moment, com ja he repetit vàries vegades, que hauran de fer les adaptacions, ecnara que no sigui aquest any, així que el motiu no serveix.

Recursos motivadors per l'aula

Aquesta entrada va dedicada a alguns recursos que s'utilitzen a l'aula i que TOTS els nins tenen com a punt de referència i els ajuda durant el seu procés d'ensenyament-aprenentatge.

1. Señor Rodrigo. És una mascota que "viu" a la nostra classe, només surt de la seva casa quan és l'hora de fer llengua castellana. És un bon recurs que utilitza la mestra i els nins i nins de l'aula per saber i recordar que durant aquell moment s'ha de parlar en castellà. Ja que la majoria de nins i nins sempre parlen el català. També l'utilitzen per fer més lúdica la classe i perquè aprenguin amb ell.

2. Beep. És un altre recurs que s'utilitza a les classes d'anglès, en Beep grava i emet sons que nosaltres gravem, l'utilizen per parlar en anglès. Cada setmana un nin o nina és el protagonista de la classe i té la possibilitat de dur-lo a casa i practicar amb ell.

*Són recursos molt motivadors per TOTS els nins, amb igualtat.

Aprofit aquesta entrada per ensenyar-vos l'evolució de les plantes que van plantar fa 2 setmanes els nins de 2n C de CP Nova Cabana. Ja fa temps que van fer l'activitat (que vaig mostrar a una entrada) i encara estan pendents de les plantes, de la seva evolució, del creixement i de possar-lis aigua i que el sol estigui present per elles.

És una única etiqueta ACS no significatives?

Avui analitzarè un dels dos nins amb NESE de la meva classe, segons el que posa el document de l' ACS no significativs i el que jo estic observant a classe.

Aquest nin té Dèficit d'Atenció y Hiperactivitat. Aquest nin té un ACS no significatiu a l'àrea de llengua i matemàtiques. Els tres objectius que marca el seu ACS són:

1. Mantenir l'atenció.
2. Millorar la comprensió lectora.
3. Treballar la resolució de problemes i la lògica.

Dins l'adaptació d'accés (acords i observacions) indica els recursos materiales (iguals que la resta de companys) i els recursos personals (reb suport de la PT dues hores a la setmana en desdoblaments del grup classe. I dues hores setmanals de suport dins l'aula). A les adapacións dels elements bàsics del currículum (acords i observacions) indica:         

-Avaluació (donar-lo consignes individuals per realitzar les proves. Ús de tècniques per afaorir el manteniment de l'atenció).

-Metodologia (atenció individualitzada, reforç positiu i repetició individual de les consignes donades a l'aula).

-Activitats (flexibilització del temps per dur a terme les activitats).

-Continguts (igual que la resta de companys).

Tots això és el que posa el document que hem van facilitar, però és un món molt diferent el que jo observ durant el dia a dia a la meva aula. Aquest nin no rep cap tipus de suport, ni individual dins l'aula, ni la tutora està més pendent d'ell, tampoc surt de l'aula (seria un mètode exclusiu, no vàlid, però tampoc li fan d'aquesta manera). Aquest nin simplement té una etiqueta, “nin amb NESE”, res més, no té cap tipus d'adaptació. Ningú centre l'atenció amb ell, tampoc li adapten el material segons els seus interessos (cosa que també haurien de fer a la resta de la classe), ni tan sols reb un mínim de reforç positiu, al contrari sempre està castigat fora de l'aula, sempre se'n duu deures a casa. A tot això, s'ha d'afagir tot el que viu a casa, ja que té una família molt desestructurada i també que és un nin repetidor, i tot i així, passarà aquest any a 3º curs practicament igual que l'any passat.

No estic d'acord amb tot això, he xerrat amb la PT i amb la meva tutora, i per dir-ho de qualque manera, “se passen sa pilota una a l'altra”, és a dir, no es coordinen entre elles, no xerren del tema, mentre el nin no molesti, va bé la cosa.

Un professor ha d'ésser un referent positiu del nin, ha de fer tot el possible per l'aprenentatge dels nins, no tan sols, ha d'ensenyar continguts conceptuals, sinó també procedimentals i sobre tot actitudinals. Les ACS serveixen per qualque cosa, no per tenir-les penjades a la paret de l'aula i esser una simple etiqueta pel nin. Han de tenir dret a aprendre amb la nostra ajuda.

Aprenentatge significatiu

L'aprenentatge significatiu es refereix al tipus d'aprenentatge on l'aprenent o estudiant relaciona la informació nova amb aquella informació que ja poseeix, reajustant i reconstruint ambdues informacions en aquest procés. Aquí vos adjunt un vídeo molt interessant de l'aprenentatge significatiu que es dona a Mallorca, tenint com a impulsor Antoni Ballester.

 

Vull destacar una cosa que diu el video, menciona una cosa molt imporant. Ja que si nosaltres, com a mestres, si feim una classe magistral, és a dir, arribam a l'aula, feim una explicació general per tots d'un concepte i desprès els nins han de fer activitats sobre aquesta, ens oblidam dels nins amb dificultats (i diria jo, també la resta de nins). Ja que es molt fàcil "desconectar" de l'explicació que no motiva ni es participativa. En canvi, si partim dels coneixement previs dels alumnes és molt més fàcil que els nins estiguin pendents i concentrats amb l'explicació i així aprenguit mitjançant els seus coneixements.
Adjunt també la pàgina web: http://www.aprendizajesignificativo.es


Què pensau de tot això?

Facilitar-lis la vida

Avui parlaré del mobiliari i els recursos materials adaptats del nin amb NEE de la meva classe (discapacitat motriu i psíquica).

Aquesta es la cadira adaptada del nin perquè no caigui, ja que necessita ajuda per caminar i mourer-se.







Utilitza bastant l'ordinador, sobre tot per fer totalment les assignatures de coneixement del medi (llibre digital adaptat) i matemàtiques. La sessió d'aquest nin està configurada de forma més lenta, utilitza un ratolí adaptat, hi ha ferretines amb lletres mñes grans perquè no s'equivoqui tant pitjant cada tecla.



També utiliza un plàstic per facilitar-li pitjar cada tecla, també hi ha goments (de diferents colors) per saber on està l'intro, espaci...




Té un DYMOa l'aula UEECO i un altre a la classe ordinària, l'utilitza de forma habitual.

Hi ha un ascensor a l'escola que utilitza per baixar i pujar de la classe, ja que la classe està al primer pis.




Tots aquests recursos faciliten la vida del nin dins l'escola, ja que és molt important per ell tenir adaptacions per aprendre coses noves i continguts escolars, però també és molt important que es pugui moure com un nin qualsevol, que pugui baixar i pujar de pis quan vulgui i se senti com un més, amb igualtat. És important evitar les barreres arquitectòniques deles escoles i del món en general.

Aprenem les plantes

Avui vos explicaré la meva experiència d'ahir sobre una activitat que vaig preparar per les dues hores, després del pati, que els nins de 2n C tenen medi.
A l'escola CP Nova Cabana, utilitzen llibre de text per totes les assignatures, així que jo volia preparar qualque cosa que fós més divertida i no molt "pesada" per a ells, ja que hi ha moltes maneres d'aprendre amb més garantia i de forma més significativa i experimental sense tenir que utilitzar com a base el llibre de text.
El que vàren aprendre ahir va ser les plantes, arbres i fruits.
Primer vaig penjar a la pissarra una sèrie d'arbres, les diferents formes que tenen i les parts que té un arbre (tronc, arrels, copa...). Amb aquestes imatges vam fer una pluja d'idees (essent jo la guia d'aquest aprenentatge). Ells, amb l'experiència dels seus coneixements del dia a dia i tot el que havien aprés anys arrera, vàren treure tota la informació sobres les plantes. El que feim també era aprofitar l'aprenentatge cooperatiu, si uns no sabien qualque cosa, els altres li ensenyaven i explicaven. L'aprenentatge cooperatiu es una manera molt eficaç d'aprendre. Per exemple, tota la classe, inclús jo, vàrem aprendre moltes coses que no sabiem, de les expiriències que ens contava un nin de la classe, ja que ell viu a un camp.
Desprès de tot això, els nins vàren dividir la cartolina en 3 parts, a una vàren posar la definició d'arbre (que és un arbre per ells), a l'altre la definició de llavor i finalment la definició de fulla. Abaix de cada part, vàren afarrar fulles i llavors, que havien duit de la seva casa (cal comentar, que també anteriorment vàrem observar les diferències entre unes llavors i altres) i vàren pintar un arbre, de tots els que havien aprés aquell dia.
Durant aquella classe, també vàren plantar llavors a un pot d'iogurt, que van dur de casa. Tots junts vam decidir quin era el millor lloc de la classe per col·locar les plantes (ja que com a guia, els vaig fer raonar de l'importància del Sol per les plantes).

*ADAPTACIONS (durant aquesta sessió a la classe hi havia dos nins amb DEA, un nin amb NEE (discapacitat motora i psiquica) i dos nins autistes (un amb major grau que l'altre). Cal dir que a aquell moment dins l'aula hi havia la tutora, dos mestres de suport (PTs) i jo. Les adapcions van ser pel nin amb NEE: va escriure amb la DYMO el nom de les parts per fer el taller de la cartolina. I finalment, un nin amb autisme (més greu) va escriure els títols repasant els puntets que la PT li havia fet i l'altre (menys greu) va copiar els títols a la cartolina, però en lloc de copiar-ho de la pissarra ho va copiar dels títols que havia escrit la PT a la mateixa cartolina.

Ha estat una bona experiència, han aprés de forma divertida, lúdica i representativa. Tan sols que veure el procés de creixament de les plantes i el seu cuidat dia a dia dins l'aula.

Un nin molt "tancat"

A la meva classe hi ha un nin que té grans problemes a la seva familia, té una familia molt desestructurada, i per la poca edat que té, ha viscut moltes coses al seu entorn familiar. Tot això, causa situacions en les quals es torna un nin molt "tancat".
He viscutr diferents situacions on aquest comportament està present, un exemple seria el d'avui:

A primera hora els nins de 2n C tenien un examen de matemàtiques i com sempre, han seguit la rutina que fan quan hi ha un examen, separar les taules (per no copiar-se). Aquest nin, no sabem per quina raó, ha decidit avui no fer cas a la mestra ni a jo, i no s'ha volgut moure de lloc, no hi havia manera. Repetidament, la mestra i jo li hem dit que es canvies de lloc o que simplement es separes dels seus companys. La seva contestació ha estat que no (a més a més he de dir, que quan es "tanca" no xerra ni te mira als ulls, simplement fa el gest de "no" amb la cara, mirant cap al terra).

La tutora, ha decidit treure al nin defora de l'aula, ell no ha fet l'examen. A segona i tercera hora (tenia anglés i educació física) s'ha comportat com sempre, ha fet la tasca i a xerrat, poc, però ho ha fet. Però a la resta d'hores, que havia d'estar a l'aula ordinària amb la tutora ha estat castigat defora.

La tutora, diu que ja no sap que fer, i jo he viscut aquesta situació amb ell vàries vegades, i no tan sols ho fa amb la tutora, sinó també amb altres mestres. Té aquest comportament segons el dia, l'estat d'ànim o altres factors que li ponden afectar. Que farieu? Perquè la tutora, ha provat diferents estratègies, a més a més li xerra de forma calmada, d'anima quan fa les coses bé, intenta no cridar-li, però el nin es "tanca" molt.

També dir, que la tutora el tenia com un "possible repetidor", però divendres dia 4 de maig, va tenir una reunió amb la directora, on aquesta li exigia el nom exacta de tots els nins que repeteixen de segon B, i la pròpia tutora va dir que no volia fer-li repetir, però la directora va decidir que sí (sense conviure amb ell dia a dia a la classe), pel fet de que duu vàries assignatures troncals suspeses, pel seu comportament i perquè no fa els deures a casa (cal dir que no li ajuden res a casa).
Jo no estic gens d'acord, ja que repetir hauria de ser una mesura extraordinària.

Què farieu? Quines estratègies utilitzarieu perquè canviï de comportament, i millori? Creis que es convenient que repeteixi?

Aprofit per pujar un video interessant, que parla dels càstigs als nins, de la psicòloga Mª Luisa Ferrerós.

Escola inclusiva?

Desprès d'haver passat quasi dos mesos d'haver començat les pràctiques, juntament amb totes les experiències viscudes a l'escola, els canvis que s'han realitzat a la meva aula, i tot el que he aprés a les classes de la menció, puc dir que he canviat d'opinió, en quan a la meva segona entrada. La pregunta de la segona entrada, era si l'escola on faig pràctiques és inclusiva o no.

L'escola on faig pràctiques, segons com ho miris és inclusiva, però no totalment, jo diria que està en procés però li queda molt de camí. Ja que si que existeix un intent d'inclusió perquè el suport es fa dins l'aula, els mestres de suport venen a l'aula, però la majoria de vegades estan asseguts devora el nin o nina amb NEE, també dir que hi ha dos nins DEA i no li fan cap tipus d'adaptació ni ve cap mestre de suport ni res.

Per una altra banda dir que, des de que estic fent pràctiques tan sols he vist dues vegades sortir a qulque nin de l'aula ordinària, i aquest cas és el d'una nina que té problemes amb la llengua catalana, tant de forma oral com de forma escrita, aquesta nina va rebre suport per part de s'AD, la causa d'aquesta dificultat és que procedeix de Córdoba i fa pocs mesos ha arribat a l'escola. Encara que cal dir, que ella a millorat moltíssim, i ho ha fet principalment dins l'aula, gràcies a la tutora, als companys i als mestres de suport.

Com ja he dit anteriorment també hi ha dos nins amb DEA i un nin amb NEE. Els nins amb DEA no reben quasi suport perquè sí a la meva aula hi ha molts de mestres de suport, però estan totalment centrar amb el nin amb NEE. El nin amb NEE té escolarització combinada está moltes hores a l'aula ordinària (però sempre amb suport d'un mestre, bé sigui AL, PT...) encara que també està a l'aula UEECO. Com he dit anteriorment, aquest nin amb NEE està sempre amb suport menys un parell d'hores, en aquest cas està només amb la tutora i la resta de companys. Durant aquestes poques hores que no reb suport específic, la tutora quasi mai li prepara material, i tampoc li adapta les activitats, el nin o no fa res, o pinta, o mira fotografies de qualque llibre. No estic gens d'acord, amb l'actitud (de aquestes poques hores) de la tutora, i per això sempre que puc estic pendent d'ell i sinó li prepar qualque activitat relacionada amb el que fan els companys.

També cal comentar, que hi ha 2 nins amb NEE (autistes tots dos), estan quasi totes les hores a l'aula UEECO de l'escola, menys a l'hora de plàstica, educació física, música i tallers.

Les adaptacions al nin amb NEE (discapacitat psiquica i motriu) si que li fan, el nin per exemple fa coneixement del medi a través de l'ordinador, i fa exactament el mateix que els seus compays, sempre la PT ve a l'aula un dia abans per coordinar-se amb la tutora i veure quines pàguines (dels quadernets, articles o projectes que fan) realitzaran aquell dia, i això ho fa amb moltes assignatures, menos matemàtiques que el nin fa coses completament diferents, però està dins l'aula amb suport específic per ell.

En definitiva, crec que l'escola vol donar un pas inclusiu, però té moltes coses contradictòries.

El llibre de text

Com ja sabeu, a la meva escola utilitzen com a principal recurs el llibre de text, ho tenen a totes les assignatures i jo no estic gens d'acord amb això.  Ja que s'hauria de plantejar si...

S'estan adequant els aprenentatges amb l'entorn? I la meva resposta és, evidentment, no. Perquè si una editorial elabora un llibre per a nins i nines de 3 anys de tota Espanya, el mateix clar, com estarà adaptat a les necessitats i característiques d'aquests nins i nines i del seu entorn. És impossible, ja que no és el mateix un viure a Galícia que a Madrid, ni ser pobre o ric, etc. Cada nin/a i cada grup precisa d'una metodologia i uns continguts adaptats a ells/as.

A més, s'ha d'apostar per una educació integral de l'alumnat, com s'indica en la nova llei d'educació en la qual es programa per competències, incidint en la relació dels conceptes amb els coneixements dels nens i les nenes i interrelacionant-los entre els mateixos.

També, un dels principals inconvenients de l'utilització de llibres a les aules, és la desmotivació que suposa i també la falta d'experimentació a l'hora d'aprendre coses noves.

A més a més la tutora utilitza moltíssim la guía per a mestres, on apareixen totes les solucions, a vegades no tenen coherència, o utilitzen paraules molt complicades, però tot i així la tutora quan veu que els nins no saben la resposta lis copia a la pissarra el que posa el llibre, i encara que no ho entenguin ho copia, i queda allà, un aprenentatge perdut, oblidat... 
Una altra cosa referent als llibres, és que tenen moltes activitats que no són coherents, o que no tenen sentit, com per exmple avui a matemàtiques, apareixia el següent quadre:

 

Maduixa	Completa	Sense gluten
Pinya	Desnatada	Amb gluten
		Amb cereals

Els nins amb aquesta taula, havien de formar oracions, concretament 12 espais hi havia per escriurer-les. Per exemple: " Maduixa completa amb cereals" o "Pinya desnatada amb gluten" .A part de que no té sentit fer això, simplement és copiar, els nins no saben que és el gluten, i no té molta relació amb les matemàtiques, la professora a decidit que féssin tots sols aquest exercici. Quasi cap nin ho entenien, trob que no serveix per res, i més si no saben ni el significat de les paraules. Poc a poc jo explciava a tots els nins el que havien de fer i així ho han fet, però que passa? que els nins i nines s'han anat a la seva casa sense saber perquè han fet això, sense aprendre res sobre aquest exercici i sense motivació.

Gràcies mestres.

Avui he decidit compartir aquest video amb vosaltres, ja que m'ha agradat molt, i a vegades no ens adonem però els estudis que esteim realitzant, la nostra vocació, les nostres pràctiques i tots els futurs alumnes que tendrem aprendran molt de nosaltres i nosaltres d'ells. Segur que tendrem un record (que serà recíproc) de cada una d'aquelles personetes que compartiran part de la nostra vida, i per això hem d'estar agraïts.
Cada mestre assumeix una missió enorme, ja que dels seus llavis i del seu cor depenen desenes i desenes de nina i nines que avancen cap a la maduresa i que seran molt ràpid el futur de la societat.

El silenci a classe!

Els nins de la meva classe són molt xerradors, sobre tot a les darreres hores, la tutora, els mestres de suport i jo, veim cada dia un canvi enorme de les primeres hores a les darreres.

He de dir, que una bona manera de que es calmin, sobre tot desprès del pati, o a darrera hora,és fer-se massatges relaxants. Els nins estàn asseguts en grups de 8 i un nina o nin de cada grup (el que s'ha comportant millor aquell dia) és l'encarregat de fer el massatge als seus companys. Per tant, tots els altres nins es posen en mans creuades, es relaxen i tanquen els ulls. És una bona tècnica que ens ha donat bon resultats.

Aquestes dues fotografies són del dia d'avui, a donat bon resultat, ja que esteien molt alterats pels tallers i coses que hem fet sobre el dia de St Jordi.

A l'hora de matemàtiques...

Avui a la classe de matemàtiques, els nins de 2n C, estudiaven els quarts de litre (a partir de la forma clàssica d'utilitzar el llibre de text), la professora no ha dedicat molt de temps a seva explicació, simplement ha llegit el que posava: "1 litre= 4 quarts de litre" i " mig litre= 2 quarts de litre". Desprès ha demanat si ho havien entés, i la majoria han contestat que sí (ja que una gran part de la classe són bons estodiants i ho entenen facilment). Però un grup, el de sempre, de 5 o 6 nins no han contestat i la professora ni s'ha adonat, i per això a decidit que féssin per la sea compte uns exercicis relacionats amb això. Cal dir que tots aquests nins estan a la mateixa taula asseguts, perquè quan vaig arribar a la classe, la professora va decidir juntar-los perquè així jo hem podria centrar millor en ells, en els més "fluixos" (com diu ella).

Observant tot això, jo m'he atracat a la taula i lis he demanat si ho entenien, i m'han dit que no, per tant jo lis he fet dibuixos i lis he posat exemples reals perquè ho poguessin entendre millor. Al poc temps, la mestra es gira i lis demana: Ho enteneu?, la contestació dels nins ha estat: No, i la professora en aquesta situació lis ha contestat "idò t'ho vos ho duis a casa i allà o estudiau amb sa mamà", i als segons s'ha possat a correguir la pàguina amb la resta de companys.

No m'ha paregut gens bé l'actitud de la mestra, ja que podria haver utilitzat altres tècniques per explicar-ho (totes contextualitzades), però tot i així com a mínim podria haver tornat a repetir l'explicació, perquè això ajudaria a millorar l'aprenentatge de tots els nins, tant per els que no ho entenen, com per reforçar l'aprenentatge dels que ho entenen.

Una altra csa que no me pareix bé és l'organització de les taules, ja que si fos d'una altra manera, una manera més heterogènia (de tal manera que estiguessin un poc distribuits els nins que se'ls dona millor ajudar als demes, i els que necessiten més ajuda) l'ensenyament-aprenentatge seria millor (ja que jo pens que s'apren molt dels companys i la persona que ensenya o explica també reforça el que ja sap).

Què opinau de tot això?

La meva escola és...

Aprofitaré aquesta entrada, per explicar-vos i comentar de forma reflexiva algunes coses del centre on faig les pràctiques, i sobre tot particularment de la meva classe.

-L'organització de les entrades i sortides de l'escola (tant a les 8:45h com a les 13:45h) i el pati, està molt ben orgnitzat ja que infantil té un pati, primària un altre. Hi ha molts de mestres (repartits segons zones del pati) per fer guardies de pati, també hi ha molt de material i jocs per gaudir millor d'aquesta mitja hora. En quan a les entrades o sortides, hi ha una per als de primària i una altra per els de infantil, igual que hi ha diferents escales per pujar a les aules (segons el cicle). Pel que he pogut veure l'organització és molt bona i dóna molt bon resultat.

-L'aula de segon C, està situada al passadís de primer cicle, és una aula gran, allà els nins estan asseguts en grups de 8, de forma heterogènia, des de que he arribat jo a l'aula, he pogut observar que la mestra canvia constantment a alguns nins de lloc, segons l'assignatura que fan. I també agrupa als nins i nines que van més “fluixos” (com ella diu) a una taula gran (d'aquestes de vuit que he comentat anteriorment), perquè jo pugui centrar-me amb ells, si necessiten qualque ajuda. Encara que he de dir que seria millor, com vàrem comentar a la classe passada, organitzar el grup de tal manera que a una taula hi hagués nins que tenen més capacitat per ajudar als altres, nins que necessiten més ajuda, i nins que estan entre aquests dos.

-Hi ha molt bon ambient de grup-classe, tant amb la tutora i els especialistes, com entre els companys. Encara, que he de dir, que els alumnes en general, no tenen molta relació amb els mestres de suport, només quan fan desdoblaments (durant dues hores a la setmana, la tutora és dur a 12 nins i la mestra de suport es queda a l'aula amb els altres dos nins).

-El mestres de suport, normalment, quan estan dins l'aula, estan especificament asseguts amb el nin amb NEE, però no es passegen per ajudar a la resta de companys. Una bona proposta de millora seria que que les mestres de suport no es centressin exclusivament amb un nin amb específic, sinó que donessin suport a tothom.

La lectura dedins i fora de l'escola

A la nostra escola es dóna molta importància a la lectura, per això una vegada a la setmana, tots els alumnes de CP Nova Cabana van a la biblioteca de l'escola i trien un llibre, allà apunten el nom del nen i el títol de llibre que s'ha portat. Tenen una setmana per llegir i gaudir d'aquest. Per portar un control de tots els llibres i així tots els nens respectin la lectura, se'ls dóna un gomet segons el seu grau de responsabilitat, per exemple: gomet verd, si cada setmana retornen el llibre que toca, gomet groc si s'obliden un dia el llibre i finalment, goment vermell si s'obliden constantmente del llibre. A final de cada trimestre, els alumnes que tenen molts goments verds tenen qualque llibre de regal.

És una forma de motivar als nens amb la lectura, ja que jo mateixa he pogut comprovar, que els nens de segon C, estan molt impacients per baixar a la biblioteca, per triar el llibre. També molts dies, la tutora aprofita els darrers 10 o 15 minuts de les classes per fomentar la lectura, o bé llegeixen els nens el llibre que els ha prestat aquesta setmana la biblioteca o bé agafen un de la pròpia "biblioteca de l'aula".

Finalment dir que el dilluns, dia 23, el dia de St Jordi, el col·legi podrà a la venda llibres, comprats anterioment a Càrites. Aquests seran comprats pels nens que vulguin, pel valor de 1€, així s'obtindran beneficis, que posterioment es donaran a ONG.

Us adjunto un video entretingut que explica la importància de llegir a casa, ja que s'ha de fer de la lectura una forma de vida lúdica.

Pàguina web útil

Aquí os adjunt una pàguina web bastant completa, que he pogut trobat gràcies al blog de l'escola on faig pràctiques. És una pàguina on hi ha una guia explicatia d'algunes discapacitats, hi ha recursos i materials per poder utilitzar a la classe, apareixen idees per fer adaptacions... I inclús, apareixen molts de recursos per treballar les festes de Mallorca, i concretament si voleu podeu utilitzar i agafar aquesta pàguina per poder treballar la festa de St. Jordi, ja que queden un parell de dies.

Esper que vos sigui útil!
http://blocs.xtec.cat/recursosee/2012/03/25/recull-de-recursos-per-sant-jordi/

Conte per reflexionar: "El Día del Silencio"

Regal no podía oír nada. Era un niño normal en todo, pero había nacido sordo. Era muy famoso en el pueblo, y todos le trataban con mucho cariño, pero a la hora de la verdad, no le tenían muy en cuenta para muchas cosas. Los niños pensaban que podría hacerse daño, o que no reaccionaría rápido durante un juego sin oir la pelota, y los adultos actuaban como si no fuera capaz de entenderles, casi como si hablaran con un bebé. A Regal no le gustaba mucho esto, pero mucho menos aún a su amigo Manuel, que un dia decidió que aquello tenía que cambiar. Y como Manuel era el hijo del alcalde, convenció a su padre para que aquel año, en honor de Regal, dedicaran un día de las fiestas a quienes no pueden oir, y durante 24 horas todos llevaran unos tapones en los oidos con los que no se pudiera oír nada.

La idea fue muy bien recibida, porque todos querían mucho a Regal, que durante las semanas previas a las fiestas tuvo que aguantar bastantes miradas de lástima y sonrisas compasivas. Y el Día del Silencio, como así lo llamaron, todos fueron a ponerse sus tapones con gran fiesta y alegría. La mañana estuvo llena de chistes, bromas y risas, pero según fueron pasando las horas, todos comenzaron a ser conscientes de las dificultades que tenían al no poder oir. Pero todo lo que aprendieron sobre lo difícil que era vivir así, no fue nada comparado con el gran descubrimiento del día: ¡Regal era un fenómeno! Como resultaba que ya nadie se fijaba en su sordera, aquel día Regal pudo jugar a todo como cualquier niño, y resultó que era buenísimo a casi todo. Y no sólo eso; Regal tenía una mente clara y ágil y aquel día como nadie tenía la prisa habitual todos pudieron atender a Regal, que era quien mejor se expresaba por gestos. Y todos quedaron sorprendidos de su inteligancia y creatividad, y su facilidad para inventar soluciones a casi cualquier problema. Y se dieron cuenta de que siempre había sido así, y que lo único que necesitaba Regal era un poco más de tiempo para expresarse bien.

Así que el Día del Silencio fue el del gran descubrimiento de Regal, y de que había que dar a todos la oportunidad de demostrar lo que valían. Y para que otros aprendieran la misma lección, desde aquel día, cada vez que alguien visitaba el pueblo le recibían con gran alegría, poniéndole un gran gorro con el que no se podía oir nada.

Esper que desprès de llegir aquest conte, reflexioneu i inclús ho pugueu utilitzar com a recurs dins l'aula com a futurs mestres, ja que és una manera atractiva de ensenyar i al mateix temps aprendre. Aquest conte ensenya que hem de tenir en compte a les persones que ens envolten, tan si tenen qualque deficiència, com si no la tenen, ens hem de posar en el seu lloc i saber com es senten antes de jutjar-los o rebutjar-los. El més important és saber i sentir que tots som iguals i a partir d'aquí hem de dur una vida més inclusiva! (tant dins l'aula, com fora d'ella). No hem de jutjar a ningú pensant que "no és capaç de...". Tot amb optimisme!

L'importància del sentit comú

Desprès d'haver assistit a la classe de de dia 3 d'abril, m'agradaria comentar un parell de coses.

Primer de tot dir que, per a mi, una de les millors maneres d'aprendre és a partir de l'experiència pròpia i a partir de casos reals, com el de la familia de na Llucia i també de les meves pròpies pràctiques.

Al igual, que el germà de na Llucia, jo faig pràctiques a una escola que també té una aula d'UECP, encara que actualment s'anomena aula UEECO, que vol dir Unitat Educativa Específica de Centre Ordinari, aquesta aula és una nova modalitat d'escolarització en la qual s'integren alumnes amb necessitats educatives especials que es troben significativament allunyats/des del currículum , dins una aula pròpia , però dins el mateix centre escolar i sense perdre mai el referent del grup ordinari de cada un/a dels/les alumne.

Hi ha 3 alumnes a la meva aula que tenen NEE, dos d'ells tenen autisme amb grau bastant significatiu i estan moltes hores a l'aula UEECO (menys al temps de plàstica, educació física i música). En aquesta aula realitzen tot tipus d'activitat i tenen una atenció més específica. No perden el referent de la seva aula ordinària i segueixen tenint relació amb els seus companys de l'aula ordinària. I desprès, també hi ha un alumne que està només poques hores a l'aula UEECO.

Personalment, jo veig als nins contents, perquè segueixen tenint relació amb els companys de l'aula ordinària, fan excursions amb ells, es disfrassen a carnestoltes, realitzen activitats d'intercicle (que realitzen 1 o 2 vegades per mes) etc, en resum veim que tenen com a referent principal la l'aula ordinària de 2nC, que ells perteneixen també al grup-classe, no a un grup aïllat. Encara que l'inclusió perfecta, seria quan TOTS els nins estiguessin a l'aula ordinària, tinguent totes les adaptacions possibles per a poder tenir i cumplir l'objectiu d'un bon ensenyament-aprenentatge, i principalment dur tot això amb “molt de sentit comú”.

Desprès de 3 setmanes...

Desprès de tres setmanes al centre, ja conec el funcionament i la rutina del grup-classe. A l'entrada anterior, hem vaig dedicar a parlar sobre el nin que té NEE, tot i que he de dir que cada dia el conec més, ja se utilitzar diferents aparells que té (com el DYMO que ja vaig explicar). Estic aprenent molt d'ell i amb ell,  ja se el que li agrada i el que li motiva, per tant, així poc a poc esteim establint una bona relació de confiança.

Bé, però ara, en aquesta entrada, parlaré dels dos nins NESE, que ja vaig anomenar. Són dos nins DEA, un d'ells té MEC i TA i l'altre té TDAH, tots dos coincideixen que són repetidors, amb això no vull dir que una cosa tengui que veure amb l'altre, però és un matís que volia esmentar.

Els dos nins, tenen bastants de problemes familiars, fins el punt de que a les seves cases quasi no estan pendents d'ells, i menys en termes escolars.

Al que respecte a dins l'aula, sincerament no he vist moltes ajudes cap a ells, no tenen cap tipus d'atenció ni per part de la tutora, ni per part dels mestres de suport, si que he de dir que els mestres de suport centren molt l'atenció amb el nin amb NEE (esmentat anteriorment) i fan una bona feina inclusiva amb ell, però amb el cas d'aquests dos nins amb DEA no. Tan sols, puc destacar, que durant una hora a la setmana, es van aquests dos nins, juntament amb una nina de Córdoba (que fa mesos va arribar a l'escola, no enten quasi la llengua catalana, i també li costa realitzar la resta de les assignatures), es van a una altra aula per realitzar activitats de les dues llengües i de matemàtiques, essent totalment exclusiu per ells.

També dir que, aprofitant que estic fent el pràcticum allà, la tutora ha agrupat a una mateixa taula (es seuen en taules grans, grups de 8) els nins i les nines que lis costa més realitzar els deures i activitats, i per això ella vol que hem centri més en ells. Però la meva pregunta és, i si jo (o qualsevol dels meus companys) no haguéssim anat a fer pràctiques a aquella aula, Què hagués passat? Totalment oblidats estarien?

A futures entrades esper poder contar els canvis positius que han passat respecte a tot això.

Escola inclusiva?

Desprès de conviure amb els alumnes i mestres durant dues setmana, puc dir que l'escola on estic és inclusiva, encara que jo, personalment, canviaria qualque cosa.
En aquesta entrada, hem centrarè en explicar un poquet el dia a dia del nin que té NEE (discapacitat motriu i psiquíca), té ACI significatiu i escolarització combinada. Cal dir que aquest nin no té aquestes discapacitats des de que va néixer, sinó que fa un any li van detectar un tumor, el van operar, l'operaciño no va anar bé, i a partir d'aquest moment tot es va complicar.
Com ja vaig dir a l'entrada anterior, hi ha un nin amb escolarització combinada, està més hores a l'aula ordinària que a l'aula d'UECP, i totes aquestes hores d'aula ordinària, menys durant 5 hores setmanals, està amb una mestra de suport a devora. Quasi sempre fa les mateixes activitats que la resta de companys i companyes, però això si, adaptades al seu nivell, sobretot a l'hora de fer llengua catalana, castellana i medi. Quan té alguna d'aquestes assignatures, el que fan la mestra de suport i tutora, es coordinar-se (abans d'impartir la classe) les activitats i lectures que faran, i al nin amb NEE li adapten anteriorment, li fan més gran o li exposen d'una altra manera, per tal de ésser les mateix activitats però que ell hagi de encerclar, coloretjar o escriure amb l'aparell DYMO (aparell que fa etiquetes a l'instant, l'utilitza per escriure nombres i/o lletres, i a l'instant imprimeix i retalla. Jo no coneixia aquest aparell, ha estat la primera vegada que treballava amb ell), les activitats també, alguns dies, les fa a l'ordinador adaptat.
Normalment, la mestra de suport, que està asseguda devora d'ell, s'encarrega d'evitar que es despisti, i així intenta certrar-li l'atenció al que explica o llegeix la tutura i/o els seus companys.
Jo pens que és un bon mètode inclusiu, encara que he observat que durant les poques hores que està el nin amb la tutora, a la classe ordinària, sense cap tipus de suport, la tutora quasi mai li prepara activitats adaptades per ell, simplement li dona un llibre o un fol per pintar, i el nin es despista i passa una hora sense fer quasi res.
La classe d'anglès, l'imparteix una altra mestra i ho fan a una aula diferent, allà no té cap tipus de suport, està amb la resta de companys, però en aquest cas, està totalment integrat, alegre, motivat i apren moltíssim. La mestra li adapta les activitats i examens (però no baixa el nivell, per exemple simplement en lloc d'escriure el vocabulari en anglès, fa que ell tengui que emparallar el dibuix amb la paraula escrita). En aquest cas no necessita cap tipus de suport per a centrar-li l'atenció, ni perquè pugui seguir la classe amb interés.  
Abans, no he anomenat les classes de matemàtiques ja que en aquest moment si que està, el nin, a l'aula ordinària amb una mestra de suport, però no segueix el mateix ritme que els de la classe. La resta de la classe, fa multiplicacions, sumes i restes, i ell amb taps de botelles, amb programes d'ordinadors o amb altre material, realitza sumes fàcils, problemes i altres activitats més senzilles.
La classe d'educació física està amb la resta de companys, fa totes les activitats iguals, no li adapten exclusivament per ell, però si que va, en tot moment, acompanyat d'una mestra de suport, ja que el nin que discapactitats motrius, la mestra de suport s'encarrega de aguantar-lo metra fa l'activitat perquè no caigui.

L'important és, destacar les capacitats de cada nin i nina no les dificultats, perquè si partim amb iniciativa d'elles tot pot millorar, ja que es motivaran i aprendran més i millor. Aquest nin té moltes capacitats, li agrada molt mirar pel·lícules i dibuixos, li agrada pintar i sempre relaciona vocabulari anglès amb objectes que utilitza. És un nin que sempre riu, és molt simpàtic, es relaciona molt amb els altres companys, sobretot quan està sense cap tipus de suport, ni mestra devora que estigui pendent del que fa.

Primeres sensacions (CP Nova Cabana)

Aquesta és la meva primera entrada al blog de la menció, i per això vull centrar-me en explicar com es l'escola on faig les pràctiques, com és el grup classe on aprenc dia a dia i les meves primeres sensacions.

Un parell de dies abans de començar les pràctiques, les dues companyes que comparteixen experiències amb jo a la mateixa escola, i jo, vam anar a presentar-mos al centre CP Nova Cabana (Marratxí). Allà ens van acollir de la millor manera, vàrem reunir-mos amb la directora de l'escola i allà ens va explicar un poc el funcionament de l'escola, les instal·lacions i l'horari. També vam sortetjar la classe on estaríem els pròxims mesos. A mi en va tocar la classe de segon C.

Desprès de fer el sorteig vam realitzar una petita visita a l'escola i ens van presentar als alumnes i a la nostra tutora, desrpès d'aquella hora a l'escola, tot eren sensacions postivies i ganes de començar.

Pocs dies desprès, va ser el primer i tan desitjat dia del pràcticum, com ja coneixia a la meva tutora, a les 8:45 ja esteiem les dues al pati de l'escola, esteia totalment  disposada a conéixer el que seria una nova experiència per mi.

El grup de segon C està format per 24 alumnes (entre ells un alumne que té NEE (concretament, discapacitat mortora i psiquica, té ACI significatiu) i té escolarització combinada. Encara que cal dir que hi ha dos alumnes que tal sols venen al temps d'educació física i música (ja que també són dos alumnes NEE amb diverses discapacitats més greus). Per tant, segons el dia som més o manco alumnes.

Cal dir que també hem van explicar que a la classe hi havia dos alumnes amb DEA, eren dos nins repetidors un d'ells té MEC (minoria ètnica cultural) i TA (Transtorn d'aprenentatge) i l'altre té TDAH(dèficit d'atenció d'atenció amb hiperactivitat).

Amb unes poques hores a l'aula, i desprès d'haver parlat amb la tutora, també voldria destacar a dos alumnes més una alumna que l'agrada aprendre, és antenta, treu molt bones notes, té bon comportament i millora cada dia, té molt bones qualitats com estudiant i capacitats destables, i una altra alumna que fa pocs mesos va arribar a l'escola, és de Córdoba, i té algunes dificultats a l'hora d'entendre la llengua catalana, encara que ha millorat molt des de el començament.

Finalment, vull dir que desprès del primer dia tenia moltes sensacions positives al meu cos, estava i estic disposada a aprendre molt del meu dia a dia, i a sentir-me una futura mestra, amb ganes d'aprendre.