El llibre de text

Com ja sabeu, a la meva escola utilitzen com a principal recurs el llibre de text, ho tenen a totes les assignatures i jo no estic gens d'acord amb això.  Ja que s'hauria de plantejar si...

S'estan adequant els aprenentatges amb l'entorn? I la meva resposta és, evidentment, no. Perquè si una editorial elabora un llibre per a nins i nines de 3 anys de tota Espanya, el mateix clar, com estarà adaptat a les necessitats i característiques d'aquests nins i nines i del seu entorn. És impossible, ja que no és el mateix un viure a Galícia que a Madrid, ni ser pobre o ric, etc. Cada nin/a i cada grup precisa d'una metodologia i uns continguts adaptats a ells/as.

A més, s'ha d'apostar per una educació integral de l'alumnat, com s'indica en la nova llei d'educació en la qual es programa per competències, incidint en la relació dels conceptes amb els coneixements dels nens i les nenes i interrelacionant-los entre els mateixos.

També, un dels principals inconvenients de l'utilització de llibres a les aules, és la desmotivació que suposa i també la falta d'experimentació a l'hora d'aprendre coses noves.

A més a més la tutora utilitza moltíssim la guía per a mestres, on apareixen totes les solucions, a vegades no tenen coherència, o utilitzen paraules molt complicades, però tot i així la tutora quan veu que els nins no saben la resposta lis copia a la pissarra el que posa el llibre, i encara que no ho entenguin ho copia, i queda allà, un aprenentatge perdut, oblidat... 
Una altra cosa referent als llibres, és que tenen moltes activitats que no són coherents, o que no tenen sentit, com per exmple avui a matemàtiques, apareixia el següent quadre:

 

Maduixa	Completa	Sense gluten
Pinya	Desnatada	Amb gluten
		Amb cereals

Els nins amb aquesta taula, havien de formar oracions, concretament 12 espais hi havia per escriurer-les. Per exemple: " Maduixa completa amb cereals" o "Pinya desnatada amb gluten" .A part de que no té sentit fer això, simplement és copiar, els nins no saben que és el gluten, i no té molta relació amb les matemàtiques, la professora a decidit que féssin tots sols aquest exercici. Quasi cap nin ho entenien, trob que no serveix per res, i més si no saben ni el significat de les paraules. Poc a poc jo explciava a tots els nins el que havien de fer i així ho han fet, però que passa? que els nins i nines s'han anat a la seva casa sense saber perquè han fet això, sense aprendre res sobre aquest exercici i sense motivació.

Gràcies mestres.

Avui he decidit compartir aquest video amb vosaltres, ja que m'ha agradat molt, i a vegades no ens adonem però els estudis que esteim realitzant, la nostra vocació, les nostres pràctiques i tots els futurs alumnes que tendrem aprendran molt de nosaltres i nosaltres d'ells. Segur que tendrem un record (que serà recíproc) de cada una d'aquelles personetes que compartiran part de la nostra vida, i per això hem d'estar agraïts.
Cada mestre assumeix una missió enorme, ja que dels seus llavis i del seu cor depenen desenes i desenes de nina i nines que avancen cap a la maduresa i que seran molt ràpid el futur de la societat.

El silenci a classe!

Els nins de la meva classe són molt xerradors, sobre tot a les darreres hores, la tutora, els mestres de suport i jo, veim cada dia un canvi enorme de les primeres hores a les darreres.

He de dir, que una bona manera de que es calmin, sobre tot desprès del pati, o a darrera hora,és fer-se massatges relaxants. Els nins estàn asseguts en grups de 8 i un nina o nin de cada grup (el que s'ha comportant millor aquell dia) és l'encarregat de fer el massatge als seus companys. Per tant, tots els altres nins es posen en mans creuades, es relaxen i tanquen els ulls. És una bona tècnica que ens ha donat bon resultats.

Aquestes dues fotografies són del dia d'avui, a donat bon resultat, ja que esteien molt alterats pels tallers i coses que hem fet sobre el dia de St Jordi.

A l'hora de matemàtiques...

Avui a la classe de matemàtiques, els nins de 2n C, estudiaven els quarts de litre (a partir de la forma clàssica d'utilitzar el llibre de text), la professora no ha dedicat molt de temps a seva explicació, simplement ha llegit el que posava: "1 litre= 4 quarts de litre" i " mig litre= 2 quarts de litre". Desprès ha demanat si ho havien entés, i la majoria han contestat que sí (ja que una gran part de la classe són bons estodiants i ho entenen facilment). Però un grup, el de sempre, de 5 o 6 nins no han contestat i la professora ni s'ha adonat, i per això a decidit que féssin per la sea compte uns exercicis relacionats amb això. Cal dir que tots aquests nins estan a la mateixa taula asseguts, perquè quan vaig arribar a la classe, la professora va decidir juntar-los perquè així jo hem podria centrar millor en ells, en els més "fluixos" (com diu ella).

Observant tot això, jo m'he atracat a la taula i lis he demanat si ho entenien, i m'han dit que no, per tant jo lis he fet dibuixos i lis he posat exemples reals perquè ho poguessin entendre millor. Al poc temps, la mestra es gira i lis demana: Ho enteneu?, la contestació dels nins ha estat: No, i la professora en aquesta situació lis ha contestat "idò t'ho vos ho duis a casa i allà o estudiau amb sa mamà", i als segons s'ha possat a correguir la pàguina amb la resta de companys.

No m'ha paregut gens bé l'actitud de la mestra, ja que podria haver utilitzat altres tècniques per explicar-ho (totes contextualitzades), però tot i així com a mínim podria haver tornat a repetir l'explicació, perquè això ajudaria a millorar l'aprenentatge de tots els nins, tant per els que no ho entenen, com per reforçar l'aprenentatge dels que ho entenen.

Una altra csa que no me pareix bé és l'organització de les taules, ja que si fos d'una altra manera, una manera més heterogènia (de tal manera que estiguessin un poc distribuits els nins que se'ls dona millor ajudar als demes, i els que necessiten més ajuda) l'ensenyament-aprenentatge seria millor (ja que jo pens que s'apren molt dels companys i la persona que ensenya o explica també reforça el que ja sap).

Què opinau de tot això?

La meva escola és...

Aprofitaré aquesta entrada, per explicar-vos i comentar de forma reflexiva algunes coses del centre on faig les pràctiques, i sobre tot particularment de la meva classe.

-L'organització de les entrades i sortides de l'escola (tant a les 8:45h com a les 13:45h) i el pati, està molt ben orgnitzat ja que infantil té un pati, primària un altre. Hi ha molts de mestres (repartits segons zones del pati) per fer guardies de pati, també hi ha molt de material i jocs per gaudir millor d'aquesta mitja hora. En quan a les entrades o sortides, hi ha una per als de primària i una altra per els de infantil, igual que hi ha diferents escales per pujar a les aules (segons el cicle). Pel que he pogut veure l'organització és molt bona i dóna molt bon resultat.

-L'aula de segon C, està situada al passadís de primer cicle, és una aula gran, allà els nins estan asseguts en grups de 8, de forma heterogènia, des de que he arribat jo a l'aula, he pogut observar que la mestra canvia constantment a alguns nins de lloc, segons l'assignatura que fan. I també agrupa als nins i nines que van més “fluixos” (com ella diu) a una taula gran (d'aquestes de vuit que he comentat anteriorment), perquè jo pugui centrar-me amb ells, si necessiten qualque ajuda. Encara que he de dir que seria millor, com vàrem comentar a la classe passada, organitzar el grup de tal manera que a una taula hi hagués nins que tenen més capacitat per ajudar als altres, nins que necessiten més ajuda, i nins que estan entre aquests dos.

-Hi ha molt bon ambient de grup-classe, tant amb la tutora i els especialistes, com entre els companys. Encara, que he de dir, que els alumnes en general, no tenen molta relació amb els mestres de suport, només quan fan desdoblaments (durant dues hores a la setmana, la tutora és dur a 12 nins i la mestra de suport es queda a l'aula amb els altres dos nins).

-El mestres de suport, normalment, quan estan dins l'aula, estan especificament asseguts amb el nin amb NEE, però no es passegen per ajudar a la resta de companys. Una bona proposta de millora seria que que les mestres de suport no es centressin exclusivament amb un nin amb específic, sinó que donessin suport a tothom.

La lectura dedins i fora de l'escola

A la nostra escola es dóna molta importància a la lectura, per això una vegada a la setmana, tots els alumnes de CP Nova Cabana van a la biblioteca de l'escola i trien un llibre, allà apunten el nom del nen i el títol de llibre que s'ha portat. Tenen una setmana per llegir i gaudir d'aquest. Per portar un control de tots els llibres i així tots els nens respectin la lectura, se'ls dóna un gomet segons el seu grau de responsabilitat, per exemple: gomet verd, si cada setmana retornen el llibre que toca, gomet groc si s'obliden un dia el llibre i finalment, goment vermell si s'obliden constantmente del llibre. A final de cada trimestre, els alumnes que tenen molts goments verds tenen qualque llibre de regal.

És una forma de motivar als nens amb la lectura, ja que jo mateixa he pogut comprovar, que els nens de segon C, estan molt impacients per baixar a la biblioteca, per triar el llibre. També molts dies, la tutora aprofita els darrers 10 o 15 minuts de les classes per fomentar la lectura, o bé llegeixen els nens el llibre que els ha prestat aquesta setmana la biblioteca o bé agafen un de la pròpia "biblioteca de l'aula".

Finalment dir que el dilluns, dia 23, el dia de St Jordi, el col·legi podrà a la venda llibres, comprats anterioment a Càrites. Aquests seran comprats pels nens que vulguin, pel valor de 1€, així s'obtindran beneficis, que posterioment es donaran a ONG.

Us adjunto un video entretingut que explica la importància de llegir a casa, ja que s'ha de fer de la lectura una forma de vida lúdica.

Pàguina web útil

Aquí os adjunt una pàguina web bastant completa, que he pogut trobat gràcies al blog de l'escola on faig pràctiques. És una pàguina on hi ha una guia explicatia d'algunes discapacitats, hi ha recursos i materials per poder utilitzar a la classe, apareixen idees per fer adaptacions... I inclús, apareixen molts de recursos per treballar les festes de Mallorca, i concretament si voleu podeu utilitzar i agafar aquesta pàguina per poder treballar la festa de St. Jordi, ja que queden un parell de dies.

Esper que vos sigui útil!
http://blocs.xtec.cat/recursosee/2012/03/25/recull-de-recursos-per-sant-jordi/

Conte per reflexionar: "El Día del Silencio"

Regal no podía oír nada. Era un niño normal en todo, pero había nacido sordo. Era muy famoso en el pueblo, y todos le trataban con mucho cariño, pero a la hora de la verdad, no le tenían muy en cuenta para muchas cosas. Los niños pensaban que podría hacerse daño, o que no reaccionaría rápido durante un juego sin oir la pelota, y los adultos actuaban como si no fuera capaz de entenderles, casi como si hablaran con un bebé. A Regal no le gustaba mucho esto, pero mucho menos aún a su amigo Manuel, que un dia decidió que aquello tenía que cambiar. Y como Manuel era el hijo del alcalde, convenció a su padre para que aquel año, en honor de Regal, dedicaran un día de las fiestas a quienes no pueden oir, y durante 24 horas todos llevaran unos tapones en los oidos con los que no se pudiera oír nada.

La idea fue muy bien recibida, porque todos querían mucho a Regal, que durante las semanas previas a las fiestas tuvo que aguantar bastantes miradas de lástima y sonrisas compasivas. Y el Día del Silencio, como así lo llamaron, todos fueron a ponerse sus tapones con gran fiesta y alegría. La mañana estuvo llena de chistes, bromas y risas, pero según fueron pasando las horas, todos comenzaron a ser conscientes de las dificultades que tenían al no poder oir. Pero todo lo que aprendieron sobre lo difícil que era vivir así, no fue nada comparado con el gran descubrimiento del día: ¡Regal era un fenómeno! Como resultaba que ya nadie se fijaba en su sordera, aquel día Regal pudo jugar a todo como cualquier niño, y resultó que era buenísimo a casi todo. Y no sólo eso; Regal tenía una mente clara y ágil y aquel día como nadie tenía la prisa habitual todos pudieron atender a Regal, que era quien mejor se expresaba por gestos. Y todos quedaron sorprendidos de su inteligancia y creatividad, y su facilidad para inventar soluciones a casi cualquier problema. Y se dieron cuenta de que siempre había sido así, y que lo único que necesitaba Regal era un poco más de tiempo para expresarse bien.

Así que el Día del Silencio fue el del gran descubrimiento de Regal, y de que había que dar a todos la oportunidad de demostrar lo que valían. Y para que otros aprendieran la misma lección, desde aquel día, cada vez que alguien visitaba el pueblo le recibían con gran alegría, poniéndole un gran gorro con el que no se podía oir nada.

Esper que desprès de llegir aquest conte, reflexioneu i inclús ho pugueu utilitzar com a recurs dins l'aula com a futurs mestres, ja que és una manera atractiva de ensenyar i al mateix temps aprendre. Aquest conte ensenya que hem de tenir en compte a les persones que ens envolten, tan si tenen qualque deficiència, com si no la tenen, ens hem de posar en el seu lloc i saber com es senten antes de jutjar-los o rebutjar-los. El més important és saber i sentir que tots som iguals i a partir d'aquí hem de dur una vida més inclusiva! (tant dins l'aula, com fora d'ella). No hem de jutjar a ningú pensant que "no és capaç de...". Tot amb optimisme!

L'importància del sentit comú

Desprès d'haver assistit a la classe de de dia 3 d'abril, m'agradaria comentar un parell de coses.

Primer de tot dir que, per a mi, una de les millors maneres d'aprendre és a partir de l'experiència pròpia i a partir de casos reals, com el de la familia de na Llucia i també de les meves pròpies pràctiques.

Al igual, que el germà de na Llucia, jo faig pràctiques a una escola que també té una aula d'UECP, encara que actualment s'anomena aula UEECO, que vol dir Unitat Educativa Específica de Centre Ordinari, aquesta aula és una nova modalitat d'escolarització en la qual s'integren alumnes amb necessitats educatives especials que es troben significativament allunyats/des del currículum , dins una aula pròpia , però dins el mateix centre escolar i sense perdre mai el referent del grup ordinari de cada un/a dels/les alumne.

Hi ha 3 alumnes a la meva aula que tenen NEE, dos d'ells tenen autisme amb grau bastant significatiu i estan moltes hores a l'aula UEECO (menys al temps de plàstica, educació física i música). En aquesta aula realitzen tot tipus d'activitat i tenen una atenció més específica. No perden el referent de la seva aula ordinària i segueixen tenint relació amb els seus companys de l'aula ordinària. I desprès, també hi ha un alumne que està només poques hores a l'aula UEECO.

Personalment, jo veig als nins contents, perquè segueixen tenint relació amb els companys de l'aula ordinària, fan excursions amb ells, es disfrassen a carnestoltes, realitzen activitats d'intercicle (que realitzen 1 o 2 vegades per mes) etc, en resum veim que tenen com a referent principal la l'aula ordinària de 2nC, que ells perteneixen també al grup-classe, no a un grup aïllat. Encara que l'inclusió perfecta, seria quan TOTS els nins estiguessin a l'aula ordinària, tinguent totes les adaptacions possibles per a poder tenir i cumplir l'objectiu d'un bon ensenyament-aprenentatge, i principalment dur tot això amb “molt de sentit comú”.