Mesura extraordinària?

Avui dedicaré aquesta entrada a explicar la repetició del nin amb NEE (discapacitat psíquica i motriu) de la meva classe, ja que faig pràctiques a segon curs.

La repetició d'un curs, i més tant petits, hauria de ser una mesura extraordinària, però al col·legi on faig pràctiques, no és així.


Al darrer claustre del segon trimestre la directora del centre ja va demanar "possibles repetidors" a les 3 tutores de segon, i fa quasi un mes, les 3 tutores de segon es van reunir amb la directora i van decidir definifivament el nom dels repetidors. A la meva classe repeteixen 4 nins (molts...). Però em centraré en explicar un poc el cas de la repetició del nin amb NEE de la meva classe.

Segons la tutora i l'equip directiu, aquestes són les raons per les quals aquests nin repeteix:

                      1 -Té un nivell de lecto-escriptura baix: convé repetir perquè ha d'assoliar-la del tot.
                       2-Té un nivell de matemàtiques de primer d'E.P, concretament del primer trimestre.
                      3 -L'adaptació dels llibres de 3r curs és "molt més complicada".
                       4-El desnivell serà molt més gran, ja que els llibres de 3r no són de completar sinó de realitzar activitats al quadern.
                      5 -És una oportunitat molt bona de millorar les competències amb l'ordinador, l'atenció, etc.
                       6-Les adaptacions d'aquest any són significatives. El curs que ve ho seran molt més.

Aquests són els 6 punts que van formular per explicar als pares i mares el motiu de la repetició d'aquest nin. No estic gens d'acord, ja que parlant clar, molts d'aquests punts no tenen "ni cap ni peus", per exemple:

             1. Si aquest nin no pot caminar totsol, agafar un llapis com toca, li tremola el cos, per dir-ho de qualque manera, com no ha de tenir un nivell d'escriptura baix?, però no es que no posi interés, sinó que el seu cos no li perment. No canviarà res si el fan repetir, ja que hi haurà un dia (d'aquí dos anys) que sí que passarà a 3r curs i seguirà practicament igual.
           2. No té la capacitat mental per realizar multiplicacions, ni divisions ni problems complexos, però hi ha moltes estratègies per poder ajudar-li.
          3. Encara que no es faci aquest any, arribarà un moment que ho hauran de fer, així que no es motiu per repetició, ni molt manco.
          4. No fa falt centrar-se en una metodologia tradicional, utilitzant els llibres de text com a recurs únic. Sinó que, tant per el nin amb NEE, com per tots els seus companys, el millor es aprendre de manera significativa i experimental, a partir d'un context real i dels seus interessos, material que crein els nins i els mestres, no centrant-se tan sols en els llibres.
         5. No és un motiu per dur a terme la repetició d'un nin.
         6. Haurà un moment, com ja he repetit vàries vegades, que hauran de fer les adaptacions, ecnara que no sigui aquest any, així que el motiu no serveix.

És una única etiqueta ACS no significatives?

Avui analitzarè un dels dos nins amb NESE de la meva classe, segons el que posa el document de l' ACS no significativs i el que jo estic observant a classe.

Aquest nin té Dèficit d'Atenció y Hiperactivitat. Aquest nin té un ACS no significatiu a l'àrea de llengua i matemàtiques. Els tres objectius que marca el seu ACS són:

1. Mantenir l'atenció.
2. Millorar la comprensió lectora.
3. Treballar la resolució de problemes i la lògica.

Dins l'adaptació d'accés (acords i observacions) indica els recursos materiales (iguals que la resta de companys) i els recursos personals (reb suport de la PT dues hores a la setmana en desdoblaments del grup classe. I dues hores setmanals de suport dins l'aula). A les adapacións dels elements bàsics del currículum (acords i observacions) indica:         

-Avaluació (donar-lo consignes individuals per realitzar les proves. Ús de tècniques per afaorir el manteniment de l'atenció).

-Metodologia (atenció individualitzada, reforç positiu i repetició individual de les consignes donades a l'aula).

-Activitats (flexibilització del temps per dur a terme les activitats).

-Continguts (igual que la resta de companys).

Tots això és el que posa el document que hem van facilitar, però és un món molt diferent el que jo observ durant el dia a dia a la meva aula. Aquest nin no rep cap tipus de suport, ni individual dins l'aula, ni la tutora està més pendent d'ell, tampoc surt de l'aula (seria un mètode exclusiu, no vàlid, però tampoc li fan d'aquesta manera). Aquest nin simplement té una etiqueta, “nin amb NESE”, res més, no té cap tipus d'adaptació. Ningú centre l'atenció amb ell, tampoc li adapten el material segons els seus interessos (cosa que també haurien de fer a la resta de la classe), ni tan sols reb un mínim de reforç positiu, al contrari sempre està castigat fora de l'aula, sempre se'n duu deures a casa. A tot això, s'ha d'afagir tot el que viu a casa, ja que té una família molt desestructurada i també que és un nin repetidor, i tot i així, passarà aquest any a 3º curs practicament igual que l'any passat.

No estic d'acord amb tot això, he xerrat amb la PT i amb la meva tutora, i per dir-ho de qualque manera, “se passen sa pilota una a l'altra”, és a dir, no es coordinen entre elles, no xerren del tema, mentre el nin no molesti, va bé la cosa.

Un professor ha d'ésser un referent positiu del nin, ha de fer tot el possible per l'aprenentatge dels nins, no tan sols, ha d'ensenyar continguts conceptuals, sinó també procedimentals i sobre tot actitudinals. Les ACS serveixen per qualque cosa, no per tenir-les penjades a la paret de l'aula i esser una simple etiqueta pel nin. Han de tenir dret a aprendre amb la nostra ajuda.

Facilitar-lis la vida

Avui parlaré del mobiliari i els recursos materials adaptats del nin amb NEE de la meva classe (discapacitat motriu i psíquica).

Aquesta es la cadira adaptada del nin perquè no caigui, ja que necessita ajuda per caminar i mourer-se.







Utilitza bastant l'ordinador, sobre tot per fer totalment les assignatures de coneixement del medi (llibre digital adaptat) i matemàtiques. La sessió d'aquest nin està configurada de forma més lenta, utilitza un ratolí adaptat, hi ha ferretines amb lletres mñes grans perquè no s'equivoqui tant pitjant cada tecla.



També utiliza un plàstic per facilitar-li pitjar cada tecla, també hi ha goments (de diferents colors) per saber on està l'intro, espaci...




Té un DYMOa l'aula UEECO i un altre a la classe ordinària, l'utilitza de forma habitual.

Hi ha un ascensor a l'escola que utilitza per baixar i pujar de la classe, ja que la classe està al primer pis.




Tots aquests recursos faciliten la vida del nin dins l'escola, ja que és molt important per ell tenir adaptacions per aprendre coses noves i continguts escolars, però també és molt important que es pugui moure com un nin qualsevol, que pugui baixar i pujar de pis quan vulgui i se senti com un més, amb igualtat. És important evitar les barreres arquitectòniques deles escoles i del món en general.

Escola inclusiva?

Desprès d'haver passat quasi dos mesos d'haver començat les pràctiques, juntament amb totes les experiències viscudes a l'escola, els canvis que s'han realitzat a la meva aula, i tot el que he aprés a les classes de la menció, puc dir que he canviat d'opinió, en quan a la meva segona entrada. La pregunta de la segona entrada, era si l'escola on faig pràctiques és inclusiva o no.

L'escola on faig pràctiques, segons com ho miris és inclusiva, però no totalment, jo diria que està en procés però li queda molt de camí. Ja que si que existeix un intent d'inclusió perquè el suport es fa dins l'aula, els mestres de suport venen a l'aula, però la majoria de vegades estan asseguts devora el nin o nina amb NEE, també dir que hi ha dos nins DEA i no li fan cap tipus d'adaptació ni ve cap mestre de suport ni res.

Per una altra banda dir que, des de que estic fent pràctiques tan sols he vist dues vegades sortir a qulque nin de l'aula ordinària, i aquest cas és el d'una nina que té problemes amb la llengua catalana, tant de forma oral com de forma escrita, aquesta nina va rebre suport per part de s'AD, la causa d'aquesta dificultat és que procedeix de Córdoba i fa pocs mesos ha arribat a l'escola. Encara que cal dir, que ella a millorat moltíssim, i ho ha fet principalment dins l'aula, gràcies a la tutora, als companys i als mestres de suport.

Com ja he dit anteriorment també hi ha dos nins amb DEA i un nin amb NEE. Els nins amb DEA no reben quasi suport perquè sí a la meva aula hi ha molts de mestres de suport, però estan totalment centrar amb el nin amb NEE. El nin amb NEE té escolarització combinada está moltes hores a l'aula ordinària (però sempre amb suport d'un mestre, bé sigui AL, PT...) encara que també està a l'aula UEECO. Com he dit anteriorment, aquest nin amb NEE està sempre amb suport menys un parell d'hores, en aquest cas està només amb la tutora i la resta de companys. Durant aquestes poques hores que no reb suport específic, la tutora quasi mai li prepara material, i tampoc li adapta les activitats, el nin o no fa res, o pinta, o mira fotografies de qualque llibre. No estic gens d'acord, amb l'actitud (de aquestes poques hores) de la tutora, i per això sempre que puc estic pendent d'ell i sinó li prepar qualque activitat relacionada amb el que fan els companys.

També cal comentar, que hi ha 2 nins amb NEE (autistes tots dos), estan quasi totes les hores a l'aula UEECO de l'escola, menys a l'hora de plàstica, educació física, música i tallers.

Les adaptacions al nin amb NEE (discapacitat psiquica i motriu) si que li fan, el nin per exemple fa coneixement del medi a través de l'ordinador, i fa exactament el mateix que els seus compays, sempre la PT ve a l'aula un dia abans per coordinar-se amb la tutora i veure quines pàguines (dels quadernets, articles o projectes que fan) realitzaran aquell dia, i això ho fa amb moltes assignatures, menos matemàtiques que el nin fa coses completament diferents, però està dins l'aula amb suport específic per ell.

En definitiva, crec que l'escola vol donar un pas inclusiu, però té moltes coses contradictòries.

L'importància del sentit comú

Desprès d'haver assistit a la classe de de dia 3 d'abril, m'agradaria comentar un parell de coses.

Primer de tot dir que, per a mi, una de les millors maneres d'aprendre és a partir de l'experiència pròpia i a partir de casos reals, com el de la familia de na Llucia i també de les meves pròpies pràctiques.

Al igual, que el germà de na Llucia, jo faig pràctiques a una escola que també té una aula d'UECP, encara que actualment s'anomena aula UEECO, que vol dir Unitat Educativa Específica de Centre Ordinari, aquesta aula és una nova modalitat d'escolarització en la qual s'integren alumnes amb necessitats educatives especials que es troben significativament allunyats/des del currículum , dins una aula pròpia , però dins el mateix centre escolar i sense perdre mai el referent del grup ordinari de cada un/a dels/les alumne.

Hi ha 3 alumnes a la meva aula que tenen NEE, dos d'ells tenen autisme amb grau bastant significatiu i estan moltes hores a l'aula UEECO (menys al temps de plàstica, educació física i música). En aquesta aula realitzen tot tipus d'activitat i tenen una atenció més específica. No perden el referent de la seva aula ordinària i segueixen tenint relació amb els seus companys de l'aula ordinària. I desprès, també hi ha un alumne que està només poques hores a l'aula UEECO.

Personalment, jo veig als nins contents, perquè segueixen tenint relació amb els companys de l'aula ordinària, fan excursions amb ells, es disfrassen a carnestoltes, realitzen activitats d'intercicle (que realitzen 1 o 2 vegades per mes) etc, en resum veim que tenen com a referent principal la l'aula ordinària de 2nC, que ells perteneixen també al grup-classe, no a un grup aïllat. Encara que l'inclusió perfecta, seria quan TOTS els nins estiguessin a l'aula ordinària, tinguent totes les adaptacions possibles per a poder tenir i cumplir l'objectiu d'un bon ensenyament-aprenentatge, i principalment dur tot això amb “molt de sentit comú”.

Desprès de 3 setmanes...

Desprès de tres setmanes al centre, ja conec el funcionament i la rutina del grup-classe. A l'entrada anterior, hem vaig dedicar a parlar sobre el nin que té NEE, tot i que he de dir que cada dia el conec més, ja se utilitzar diferents aparells que té (com el DYMO que ja vaig explicar). Estic aprenent molt d'ell i amb ell,  ja se el que li agrada i el que li motiva, per tant, així poc a poc esteim establint una bona relació de confiança.

Bé, però ara, en aquesta entrada, parlaré dels dos nins NESE, que ja vaig anomenar. Són dos nins DEA, un d'ells té MEC i TA i l'altre té TDAH, tots dos coincideixen que són repetidors, amb això no vull dir que una cosa tengui que veure amb l'altre, però és un matís que volia esmentar.

Els dos nins, tenen bastants de problemes familiars, fins el punt de que a les seves cases quasi no estan pendents d'ells, i menys en termes escolars.

Al que respecte a dins l'aula, sincerament no he vist moltes ajudes cap a ells, no tenen cap tipus d'atenció ni per part de la tutora, ni per part dels mestres de suport, si que he de dir que els mestres de suport centren molt l'atenció amb el nin amb NEE (esmentat anteriorment) i fan una bona feina inclusiva amb ell, però amb el cas d'aquests dos nins amb DEA no. Tan sols, puc destacar, que durant una hora a la setmana, es van aquests dos nins, juntament amb una nina de Córdoba (que fa mesos va arribar a l'escola, no enten quasi la llengua catalana, i també li costa realitzar la resta de les assignatures), es van a una altra aula per realitzar activitats de les dues llengües i de matemàtiques, essent totalment exclusiu per ells.

També dir que, aprofitant que estic fent el pràcticum allà, la tutora ha agrupat a una mateixa taula (es seuen en taules grans, grups de 8) els nins i les nines que lis costa més realitzar els deures i activitats, i per això ella vol que hem centri més en ells. Però la meva pregunta és, i si jo (o qualsevol dels meus companys) no haguéssim anat a fer pràctiques a aquella aula, Què hagués passat? Totalment oblidats estarien?

A futures entrades esper poder contar els canvis positius que han passat respecte a tot això.

Escola inclusiva?

Desprès de conviure amb els alumnes i mestres durant dues setmana, puc dir que l'escola on estic és inclusiva, encara que jo, personalment, canviaria qualque cosa.
En aquesta entrada, hem centrarè en explicar un poquet el dia a dia del nin que té NEE (discapacitat motriu i psiquíca), té ACI significatiu i escolarització combinada. Cal dir que aquest nin no té aquestes discapacitats des de que va néixer, sinó que fa un any li van detectar un tumor, el van operar, l'operaciño no va anar bé, i a partir d'aquest moment tot es va complicar.
Com ja vaig dir a l'entrada anterior, hi ha un nin amb escolarització combinada, està més hores a l'aula ordinària que a l'aula d'UECP, i totes aquestes hores d'aula ordinària, menys durant 5 hores setmanals, està amb una mestra de suport a devora. Quasi sempre fa les mateixes activitats que la resta de companys i companyes, però això si, adaptades al seu nivell, sobretot a l'hora de fer llengua catalana, castellana i medi. Quan té alguna d'aquestes assignatures, el que fan la mestra de suport i tutora, es coordinar-se (abans d'impartir la classe) les activitats i lectures que faran, i al nin amb NEE li adapten anteriorment, li fan més gran o li exposen d'una altra manera, per tal de ésser les mateix activitats però que ell hagi de encerclar, coloretjar o escriure amb l'aparell DYMO (aparell que fa etiquetes a l'instant, l'utilitza per escriure nombres i/o lletres, i a l'instant imprimeix i retalla. Jo no coneixia aquest aparell, ha estat la primera vegada que treballava amb ell), les activitats també, alguns dies, les fa a l'ordinador adaptat.
Normalment, la mestra de suport, que està asseguda devora d'ell, s'encarrega d'evitar que es despisti, i així intenta certrar-li l'atenció al que explica o llegeix la tutura i/o els seus companys.
Jo pens que és un bon mètode inclusiu, encara que he observat que durant les poques hores que està el nin amb la tutora, a la classe ordinària, sense cap tipus de suport, la tutora quasi mai li prepara activitats adaptades per ell, simplement li dona un llibre o un fol per pintar, i el nin es despista i passa una hora sense fer quasi res.
La classe d'anglès, l'imparteix una altra mestra i ho fan a una aula diferent, allà no té cap tipus de suport, està amb la resta de companys, però en aquest cas, està totalment integrat, alegre, motivat i apren moltíssim. La mestra li adapta les activitats i examens (però no baixa el nivell, per exemple simplement en lloc d'escriure el vocabulari en anglès, fa que ell tengui que emparallar el dibuix amb la paraula escrita). En aquest cas no necessita cap tipus de suport per a centrar-li l'atenció, ni perquè pugui seguir la classe amb interés.  
Abans, no he anomenat les classes de matemàtiques ja que en aquest moment si que està, el nin, a l'aula ordinària amb una mestra de suport, però no segueix el mateix ritme que els de la classe. La resta de la classe, fa multiplicacions, sumes i restes, i ell amb taps de botelles, amb programes d'ordinadors o amb altre material, realitza sumes fàcils, problemes i altres activitats més senzilles.
La classe d'educació física està amb la resta de companys, fa totes les activitats iguals, no li adapten exclusivament per ell, però si que va, en tot moment, acompanyat d'una mestra de suport, ja que el nin que discapactitats motrius, la mestra de suport s'encarrega de aguantar-lo metra fa l'activitat perquè no caigui.

L'important és, destacar les capacitats de cada nin i nina no les dificultats, perquè si partim amb iniciativa d'elles tot pot millorar, ja que es motivaran i aprendran més i millor. Aquest nin té moltes capacitats, li agrada molt mirar pel·lícules i dibuixos, li agrada pintar i sempre relaciona vocabulari anglès amb objectes que utilitza. És un nin que sempre riu, és molt simpàtic, es relaciona molt amb els altres companys, sobretot quan està sense cap tipus de suport, ni mestra devora que estigui pendent del que fa.