L'importància del sentit comú

Desprès d'haver assistit a la classe de de dia 3 d'abril, m'agradaria comentar un parell de coses.

Primer de tot dir que, per a mi, una de les millors maneres d'aprendre és a partir de l'experiència pròpia i a partir de casos reals, com el de la familia de na Llucia i també de les meves pròpies pràctiques.

Al igual, que el germà de na Llucia, jo faig pràctiques a una escola que també té una aula d'UECP, encara que actualment s'anomena aula UEECO, que vol dir Unitat Educativa Específica de Centre Ordinari, aquesta aula és una nova modalitat d'escolarització en la qual s'integren alumnes amb necessitats educatives especials que es troben significativament allunyats/des del currículum , dins una aula pròpia , però dins el mateix centre escolar i sense perdre mai el referent del grup ordinari de cada un/a dels/les alumne.

Hi ha 3 alumnes a la meva aula que tenen NEE, dos d'ells tenen autisme amb grau bastant significatiu i estan moltes hores a l'aula UEECO (menys al temps de plàstica, educació física i música). En aquesta aula realitzen tot tipus d'activitat i tenen una atenció més específica. No perden el referent de la seva aula ordinària i segueixen tenint relació amb els seus companys de l'aula ordinària. I desprès, també hi ha un alumne que està només poques hores a l'aula UEECO.

Personalment, jo veig als nins contents, perquè segueixen tenint relació amb els companys de l'aula ordinària, fan excursions amb ells, es disfrassen a carnestoltes, realitzen activitats d'intercicle (que realitzen 1 o 2 vegades per mes) etc, en resum veim que tenen com a referent principal la l'aula ordinària de 2nC, que ells perteneixen també al grup-classe, no a un grup aïllat. Encara que l'inclusió perfecta, seria quan TOTS els nins estiguessin a l'aula ordinària, tinguent totes les adaptacions possibles per a poder tenir i cumplir l'objectiu d'un bon ensenyament-aprenentatge, i principalment dur tot això amb “molt de sentit comú”.