Com a futura mestra...

 Hola a tots i a totes!

Aquesta és la meva darrera entrada al bloc i per això vull dir que estic molt contenta d'haver fet les pràctiques ja que he aprés molt d'elles i també d'haver agafat aquesta menció ja que també he aprés coses noves i m'he enrriquit de coses que ja sabia. Ara tenc més idees per enfrontar-me a una situació exclusiva cercant l'inclusivitat escolar.
També dir que el bloc m'ha servit molt, tant per aprendre a utilitzar-ho (de forma tècnica, ja que anteriorment no tenia idea de manejar-ho) i per "obligar-me", per dir-ho de qualque manera, a fer reflexions constants del que he vist durants les pràctiques i relacionar-ho amb aprenentatges que he fet a les classes (UIB).
El que més he aprés durant la menció ha estat comprendre i saber el concepte de inclusió, totes les coses necessàries per a que es doni la inclusió a l'escola i que escoles inclusives totals n'hi ha poques, però ja algunes en procés. Hem d'intentar canviar el "xip" i anar evolucionant per a una educació millor per tots (tant docents, com alumnes, com família).
I el que més he aprés de les pràctiques ha estat a valorar els infants com a persones, no centrar-se tan sols en la velocitat de l'aprenentatge dels nins, sinó també a centrar-se en els diferents estils que tenen per aprendre, partir dels seus interessos i tenir molt en compte tot "el que hi ha darrera dels nins" (estructura familiar, tipus de vida diària, sentiments, valors...)
Finalment, dir que tenc molta il·lusió per seguir l'any que ve, tant amb l'aprenentatge de la menció com amb el progrés, com a futura mestra, de les meves pràctiques.


GRÀCIES :)

La família i l'escola han de caminar en la mateixa direcció.

Avui parlaré de la relació de les famílies amb l'escola. La repercussió que per a l’educació té la relació família-escola és molt important, en general; però ho és molt especialment la relació més directa pares-mestres, tot establint entre ells criteris educatius comuns.

La presa de consciència per part de pares i de mestres sobre que l'escola és de tots,
facilita dinàmiques de relació més col.laboratives que no pas únicament
assistencials: tothom queda obert a col.laborar amb tothom i les situacions
d’ensenyament/aprenentatge es donen a molts més nivells que al de mestre-alumne
a l’aula,...; la qual cosa possibilita un més ampli desenvolupament
personal i grupal. A més, tota aquesta relació fa que l'infant se senti molt segur, que valori el món escolar, que se senti protegit i important i, com a conseqüència de tot això, augmenta la seva autoestima.

Els infants depenen dels adults. Els adults son els responsables de la seva felicitat, tant si som els seus educadors, com si som els seus pares. Els nostres esforços són necessaris i ells, sempre són molt agraïts. El seu futur també ens ho agrairà.

A l'escola on jo faig pràctiques les famílies tenen relació amb l'escola però de forma assistencial i comunicativa no de forma participativa. Ja que tan sols apareixen a l'escola per les reunions informatives durant els cursos escolars, les reunions personals mestre-pares, petites converses espontànies quan venen a recollir cada dia a la sortida de l'escola i durant tres períodes, quan acaben el primer trimestre (festa de nadal), quan acaben el segon trimestre (portes obertes de l'exposició de la setmana cultural) i tercer trimestre (festa de final de curs). Però no participen de forma constant i diària a l'aprenentatge dels nins, tampoc feim tasques perquè participin ni altres tipus d'activitats. Una bona manera de l'ensenyament-aprenentatge és l'implicació de les famílies!

*Les imatges que he penjat són de l'exposició de la setmana cultural de la meva escola, està dedicada a les pel·lícules, ja que aquest any és el "lema" que és treballa i moltes activitats van relacionats amb aquest.

Aprenem junts

Aprofit aquesta entrada per penjar-vos un vídeo que he creat jo sobre l'activitat de les plantes que hem realitzat durant les meves pràctiques aquest curs 2011-2012, ja que desprès de molt d'insistència per part dels nins i essent la meva darrera setmana a l'escola (amb molta pena...), avui s'han pogut portar les plantes a casa seva per seguir cuidant-les i aprendre d'elles. Aprofit per dir que és una ACTIVITAT, recordant que no és un exercici (ja que hi havia respostes multiples, pluja d'idees, no havia una resposta única i tancada i partíem dels coneixement dels nins per aprendre) i tampoc és una tasca (ja que no hi ha participació de la societat. Encara que m'agradaria que hagués estat una tasca perquè es dóna millor l'aprenentatge i hi ha més participació per part de les famílies, creant un bon vincle).

Aquesta activitat la vaig fer fa setmanes, i desprès d'haver aprés noves metodologies, m'hagués agradat ensenyar aquest tema de forma diferent (aprenentatge cooperatiu, tasques, sortida escolar, implicació familes) però l'escola em limitava. Encara que estic contenta amb el resultat, perquè tot hi així els nins han "sortit" de la rutina diària d'aprendre amb els llibres. També dir que era unes de les poques vegades que treballaven en grup a classe i manteniem, per dir-ho de qualque manera, una activitat durant vàris dies, sense oblidar-se el primer dia (ja que diariament havien de cuidar i observar els canvis de les plantes). Ha estat una bona experiència, encara que canviaria qualque cosa, com he dit anteriorment. De tot s'apren!

A l'escola també convivim junts.

La convivencia dins una aula i dins l'escola en general, és un aspecte molt important. L'altra dia, vaig assistir a un claustre on es va revisar el Pla de Convivència de l'escola i tots els canvis que s'havien de revisasr i acceptar sobre la situació actual de la convivència al centre.

A aquesta reunió es va donar molta importància al desemvolupament de les situacions adequades de comportaments adequats per a conviure millor i resoldre conflictes a través de la participació, la comunicació i prevenció de problemes de conductes.

A l'actualitat, a l'escola CP Nova Cabana el clima de convivència es bo, no hi ha problemes molt greus. Jo crec que per millorar la convivència a una escola i a una aula és important reforçar l'autoestima i treballar les habilitats socials. És molt important el paper de les famílies, a l'escola CP Nova Cabana s'haurien de contemplar més mecanismes per afavorir la participació de les famílies. Els alumnes han d'aprendre a resoldre els conflictes de manera dialogada i democràtica, tractant d'evitar la violència escolar.

Crec que la convivència escolar és tant important que realitzant-la afavoreix aconseguir la integració de tot l'alumnat sense discriminació de cap tipus, fomentar la implicació de les famílies, preveure conflictes i millorar les relacions entre tots els membres de la comunitat educativa.

En definitiva, una bona convivència ens enriqueix a nivell individual i engrandeix a l'ésser humà.

Conceptes que cal tenir en compte

En aquesta entrada, relacionarè alguns conceptes vist a les classes durant aquests mesos que hem fet la menció i les meves pràctiques.

- Seqüència didàctica: la seqüència didàctica que segueixen a l'escola on faig pràctiques és la següent: Exposició (explicació a partir dels text o imatges del llibres), exercici (llegueixen en veu alta) i execusió (realitzen de forma individual o en grup gran exercicis del llibre). No són elements significatius per un bon aprenentatge, això fa que les classes siguin monòtomes, que els nins i nins aprenguin per no 100% ja que moltes coses (si no es fan a partir dels interessos o de forma experimental) queden al cervell però durant poc temps i no en la seva totalitat.

- Aprenentatge cooperatiu: l'estratègia que utilizen a l'escola no es cooperativa, ja que no tenen en compte les necessitats de tots els alumnes (ni dels NESE ni dels que no ho són), hi ha molt de treball individual o en gran grup (no es posen en pràctica grups heterogenis on cada alume té un càrrec diferent per obtenir un objectiu comú). Tampoc hi ha participació equitativa, ja que sempre són els mateixos que contesten a les preguntes...

-Exercici/Activitat/Tasca:  A la meva escola realitzen molts de exercicis i activitats, cap tasca. Tot el que fan no és rellevant a un context, ni tampoc suposa una producció final tangible. Simplement realizen exercicis del llibre (de totes les assignatures, inclús de música). Encara que hi ha que dir que es realitzen moltes plujes d'idees i activitats en gran grup, però simplement per comentar els apartats que veim dels llibres.

-Avaluació per competències: a les notes de cada trimestre apareix una graella on es pot observar si els nins han adquirit les competències o no, però això ho fan en funció de les notes que treuen. No creen instruments per veure si els nins són competents o no, tampoc tenen en compte aspectes com per exemple la creativitat dels alumnes.

Aprenentatge significatiu

L'aprenentatge significatiu es refereix al tipus d'aprenentatge on l'aprenent o estudiant relaciona la informació nova amb aquella informació que ja poseeix, reajustant i reconstruint ambdues informacions en aquest procés. Aquí vos adjunt un vídeo molt interessant de l'aprenentatge significatiu que es dona a Mallorca, tenint com a impulsor Antoni Ballester.

 

Vull destacar una cosa que diu el video, menciona una cosa molt imporant. Ja que si nosaltres, com a mestres, si feim una classe magistral, és a dir, arribam a l'aula, feim una explicació general per tots d'un concepte i desprès els nins han de fer activitats sobre aquesta, ens oblidam dels nins amb dificultats (i diria jo, també la resta de nins). Ja que es molt fàcil "desconectar" de l'explicació que no motiva ni es participativa. En canvi, si partim dels coneixement previs dels alumnes és molt més fàcil que els nins estiguin pendents i concentrats amb l'explicació i així aprenguit mitjançant els seus coneixements.
Adjunt també la pàgina web: http://www.aprendizajesignificativo.es


Què pensau de tot això?

Un nin molt "tancat"

A la meva classe hi ha un nin que té grans problemes a la seva familia, té una familia molt desestructurada, i per la poca edat que té, ha viscut moltes coses al seu entorn familiar. Tot això, causa situacions en les quals es torna un nin molt "tancat".
He viscutr diferents situacions on aquest comportament està present, un exemple seria el d'avui:

A primera hora els nins de 2n C tenien un examen de matemàtiques i com sempre, han seguit la rutina que fan quan hi ha un examen, separar les taules (per no copiar-se). Aquest nin, no sabem per quina raó, ha decidit avui no fer cas a la mestra ni a jo, i no s'ha volgut moure de lloc, no hi havia manera. Repetidament, la mestra i jo li hem dit que es canvies de lloc o que simplement es separes dels seus companys. La seva contestació ha estat que no (a més a més he de dir, que quan es "tanca" no xerra ni te mira als ulls, simplement fa el gest de "no" amb la cara, mirant cap al terra).

La tutora, ha decidit treure al nin defora de l'aula, ell no ha fet l'examen. A segona i tercera hora (tenia anglés i educació física) s'ha comportat com sempre, ha fet la tasca i a xerrat, poc, però ho ha fet. Però a la resta d'hores, que havia d'estar a l'aula ordinària amb la tutora ha estat castigat defora.

La tutora, diu que ja no sap que fer, i jo he viscut aquesta situació amb ell vàries vegades, i no tan sols ho fa amb la tutora, sinó també amb altres mestres. Té aquest comportament segons el dia, l'estat d'ànim o altres factors que li ponden afectar. Que farieu? Perquè la tutora, ha provat diferents estratègies, a més a més li xerra de forma calmada, d'anima quan fa les coses bé, intenta no cridar-li, però el nin es "tanca" molt.

També dir, que la tutora el tenia com un "possible repetidor", però divendres dia 4 de maig, va tenir una reunió amb la directora, on aquesta li exigia el nom exacta de tots els nins que repeteixen de segon B, i la pròpia tutora va dir que no volia fer-li repetir, però la directora va decidir que sí (sense conviure amb ell dia a dia a la classe), pel fet de que duu vàries assignatures troncals suspeses, pel seu comportament i perquè no fa els deures a casa (cal dir que no li ajuden res a casa).
Jo no estic gens d'acord, ja que repetir hauria de ser una mesura extraordinària.

Què farieu? Quines estratègies utilitzarieu perquè canviï de comportament, i millori? Creis que es convenient que repeteixi?

Aprofit per pujar un video interessant, que parla dels càstigs als nins, de la psicòloga Mª Luisa Ferrerós.

El llibre de text

Com ja sabeu, a la meva escola utilitzen com a principal recurs el llibre de text, ho tenen a totes les assignatures i jo no estic gens d'acord amb això.  Ja que s'hauria de plantejar si...

S'estan adequant els aprenentatges amb l'entorn? I la meva resposta és, evidentment, no. Perquè si una editorial elabora un llibre per a nins i nines de 3 anys de tota Espanya, el mateix clar, com estarà adaptat a les necessitats i característiques d'aquests nins i nines i del seu entorn. És impossible, ja que no és el mateix un viure a Galícia que a Madrid, ni ser pobre o ric, etc. Cada nin/a i cada grup precisa d'una metodologia i uns continguts adaptats a ells/as.

A més, s'ha d'apostar per una educació integral de l'alumnat, com s'indica en la nova llei d'educació en la qual es programa per competències, incidint en la relació dels conceptes amb els coneixements dels nens i les nenes i interrelacionant-los entre els mateixos.

També, un dels principals inconvenients de l'utilització de llibres a les aules, és la desmotivació que suposa i també la falta d'experimentació a l'hora d'aprendre coses noves.

A més a més la tutora utilitza moltíssim la guía per a mestres, on apareixen totes les solucions, a vegades no tenen coherència, o utilitzen paraules molt complicades, però tot i així la tutora quan veu que els nins no saben la resposta lis copia a la pissarra el que posa el llibre, i encara que no ho entenguin ho copia, i queda allà, un aprenentatge perdut, oblidat... 
Una altra cosa referent als llibres, és que tenen moltes activitats que no són coherents, o que no tenen sentit, com per exmple avui a matemàtiques, apareixia el següent quadre:

 

Maduixa	Completa	Sense gluten
Pinya	Desnatada	Amb gluten
		Amb cereals

Els nins amb aquesta taula, havien de formar oracions, concretament 12 espais hi havia per escriurer-les. Per exemple: " Maduixa completa amb cereals" o "Pinya desnatada amb gluten" .A part de que no té sentit fer això, simplement és copiar, els nins no saben que és el gluten, i no té molta relació amb les matemàtiques, la professora a decidit que féssin tots sols aquest exercici. Quasi cap nin ho entenien, trob que no serveix per res, i més si no saben ni el significat de les paraules. Poc a poc jo explciava a tots els nins el que havien de fer i així ho han fet, però que passa? que els nins i nines s'han anat a la seva casa sense saber perquè han fet això, sense aprendre res sobre aquest exercici i sense motivació.

A l'hora de matemàtiques...

Avui a la classe de matemàtiques, els nins de 2n C, estudiaven els quarts de litre (a partir de la forma clàssica d'utilitzar el llibre de text), la professora no ha dedicat molt de temps a seva explicació, simplement ha llegit el que posava: "1 litre= 4 quarts de litre" i " mig litre= 2 quarts de litre". Desprès ha demanat si ho havien entés, i la majoria han contestat que sí (ja que una gran part de la classe són bons estodiants i ho entenen facilment). Però un grup, el de sempre, de 5 o 6 nins no han contestat i la professora ni s'ha adonat, i per això a decidit que féssin per la sea compte uns exercicis relacionats amb això. Cal dir que tots aquests nins estan a la mateixa taula asseguts, perquè quan vaig arribar a la classe, la professora va decidir juntar-los perquè així jo hem podria centrar millor en ells, en els més "fluixos" (com diu ella).

Observant tot això, jo m'he atracat a la taula i lis he demanat si ho entenien, i m'han dit que no, per tant jo lis he fet dibuixos i lis he posat exemples reals perquè ho poguessin entendre millor. Al poc temps, la mestra es gira i lis demana: Ho enteneu?, la contestació dels nins ha estat: No, i la professora en aquesta situació lis ha contestat "idò t'ho vos ho duis a casa i allà o estudiau amb sa mamà", i als segons s'ha possat a correguir la pàguina amb la resta de companys.

No m'ha paregut gens bé l'actitud de la mestra, ja que podria haver utilitzat altres tècniques per explicar-ho (totes contextualitzades), però tot i així com a mínim podria haver tornat a repetir l'explicació, perquè això ajudaria a millorar l'aprenentatge de tots els nins, tant per els que no ho entenen, com per reforçar l'aprenentatge dels que ho entenen.

Una altra csa que no me pareix bé és l'organització de les taules, ja que si fos d'una altra manera, una manera més heterogènia (de tal manera que estiguessin un poc distribuits els nins que se'ls dona millor ajudar als demes, i els que necessiten més ajuda) l'ensenyament-aprenentatge seria millor (ja que jo pens que s'apren molt dels companys i la persona que ensenya o explica també reforça el que ja sap).

Què opinau de tot això?

La meva escola és...

Aprofitaré aquesta entrada, per explicar-vos i comentar de forma reflexiva algunes coses del centre on faig les pràctiques, i sobre tot particularment de la meva classe.

-L'organització de les entrades i sortides de l'escola (tant a les 8:45h com a les 13:45h) i el pati, està molt ben orgnitzat ja que infantil té un pati, primària un altre. Hi ha molts de mestres (repartits segons zones del pati) per fer guardies de pati, també hi ha molt de material i jocs per gaudir millor d'aquesta mitja hora. En quan a les entrades o sortides, hi ha una per als de primària i una altra per els de infantil, igual que hi ha diferents escales per pujar a les aules (segons el cicle). Pel que he pogut veure l'organització és molt bona i dóna molt bon resultat.

-L'aula de segon C, està situada al passadís de primer cicle, és una aula gran, allà els nins estan asseguts en grups de 8, de forma heterogènia, des de que he arribat jo a l'aula, he pogut observar que la mestra canvia constantment a alguns nins de lloc, segons l'assignatura que fan. I també agrupa als nins i nines que van més “fluixos” (com ella diu) a una taula gran (d'aquestes de vuit que he comentat anteriorment), perquè jo pugui centrar-me amb ells, si necessiten qualque ajuda. Encara que he de dir que seria millor, com vàrem comentar a la classe passada, organitzar el grup de tal manera que a una taula hi hagués nins que tenen més capacitat per ajudar als altres, nins que necessiten més ajuda, i nins que estan entre aquests dos.

-Hi ha molt bon ambient de grup-classe, tant amb la tutora i els especialistes, com entre els companys. Encara, que he de dir, que els alumnes en general, no tenen molta relació amb els mestres de suport, només quan fan desdoblaments (durant dues hores a la setmana, la tutora és dur a 12 nins i la mestra de suport es queda a l'aula amb els altres dos nins).

-El mestres de suport, normalment, quan estan dins l'aula, estan especificament asseguts amb el nin amb NEE, però no es passegen per ajudar a la resta de companys. Una bona proposta de millora seria que que les mestres de suport no es centressin exclusivament amb un nin amb específic, sinó que donessin suport a tothom.