Escola inclusiva?

Desprès de conviure amb els alumnes i mestres durant dues setmana, puc dir que l'escola on estic és inclusiva, encara que jo, personalment, canviaria qualque cosa.
En aquesta entrada, hem centrarè en explicar un poquet el dia a dia del nin que té NEE (discapacitat motriu i psiquíca), té ACI significatiu i escolarització combinada. Cal dir que aquest nin no té aquestes discapacitats des de que va néixer, sinó que fa un any li van detectar un tumor, el van operar, l'operaciño no va anar bé, i a partir d'aquest moment tot es va complicar.
Com ja vaig dir a l'entrada anterior, hi ha un nin amb escolarització combinada, està més hores a l'aula ordinària que a l'aula d'UECP, i totes aquestes hores d'aula ordinària, menys durant 5 hores setmanals, està amb una mestra de suport a devora. Quasi sempre fa les mateixes activitats que la resta de companys i companyes, però això si, adaptades al seu nivell, sobretot a l'hora de fer llengua catalana, castellana i medi. Quan té alguna d'aquestes assignatures, el que fan la mestra de suport i tutora, es coordinar-se (abans d'impartir la classe) les activitats i lectures que faran, i al nin amb NEE li adapten anteriorment, li fan més gran o li exposen d'una altra manera, per tal de ésser les mateix activitats però que ell hagi de encerclar, coloretjar o escriure amb l'aparell DYMO (aparell que fa etiquetes a l'instant, l'utilitza per escriure nombres i/o lletres, i a l'instant imprimeix i retalla. Jo no coneixia aquest aparell, ha estat la primera vegada que treballava amb ell), les activitats també, alguns dies, les fa a l'ordinador adaptat.
Normalment, la mestra de suport, que està asseguda devora d'ell, s'encarrega d'evitar que es despisti, i així intenta certrar-li l'atenció al que explica o llegeix la tutura i/o els seus companys.
Jo pens que és un bon mètode inclusiu, encara que he observat que durant les poques hores que està el nin amb la tutora, a la classe ordinària, sense cap tipus de suport, la tutora quasi mai li prepara activitats adaptades per ell, simplement li dona un llibre o un fol per pintar, i el nin es despista i passa una hora sense fer quasi res.
La classe d'anglès, l'imparteix una altra mestra i ho fan a una aula diferent, allà no té cap tipus de suport, està amb la resta de companys, però en aquest cas, està totalment integrat, alegre, motivat i apren moltíssim. La mestra li adapta les activitats i examens (però no baixa el nivell, per exemple simplement en lloc d'escriure el vocabulari en anglès, fa que ell tengui que emparallar el dibuix amb la paraula escrita). En aquest cas no necessita cap tipus de suport per a centrar-li l'atenció, ni perquè pugui seguir la classe amb interés.  
Abans, no he anomenat les classes de matemàtiques ja que en aquest moment si que està, el nin, a l'aula ordinària amb una mestra de suport, però no segueix el mateix ritme que els de la classe. La resta de la classe, fa multiplicacions, sumes i restes, i ell amb taps de botelles, amb programes d'ordinadors o amb altre material, realitza sumes fàcils, problemes i altres activitats més senzilles.
La classe d'educació física està amb la resta de companys, fa totes les activitats iguals, no li adapten exclusivament per ell, però si que va, en tot moment, acompanyat d'una mestra de suport, ja que el nin que discapactitats motrius, la mestra de suport s'encarrega de aguantar-lo metra fa l'activitat perquè no caigui.

L'important és, destacar les capacitats de cada nin i nina no les dificultats, perquè si partim amb iniciativa d'elles tot pot millorar, ja que es motivaran i aprendran més i millor. Aquest nin té moltes capacitats, li agrada molt mirar pel·lícules i dibuixos, li agrada pintar i sempre relaciona vocabulari anglès amb objectes que utilitza. És un nin que sempre riu, és molt simpàtic, es relaciona molt amb els altres companys, sobretot quan està sense cap tipus de suport, ni mestra devora que estigui pendent del que fa.