És una única etiqueta ACS no significatives?

Avui analitzarè un dels dos nins amb NESE de la meva classe, segons el que posa el document de l' ACS no significativs i el que jo estic observant a classe.

Aquest nin té Dèficit d'Atenció y Hiperactivitat. Aquest nin té un ACS no significatiu a l'àrea de llengua i matemàtiques. Els tres objectius que marca el seu ACS són:

1. Mantenir l'atenció.
2. Millorar la comprensió lectora.
3. Treballar la resolució de problemes i la lògica.

Dins l'adaptació d'accés (acords i observacions) indica els recursos materiales (iguals que la resta de companys) i els recursos personals (reb suport de la PT dues hores a la setmana en desdoblaments del grup classe. I dues hores setmanals de suport dins l'aula). A les adapacións dels elements bàsics del currículum (acords i observacions) indica:         

-Avaluació (donar-lo consignes individuals per realitzar les proves. Ús de tècniques per afaorir el manteniment de l'atenció).

-Metodologia (atenció individualitzada, reforç positiu i repetició individual de les consignes donades a l'aula).

-Activitats (flexibilització del temps per dur a terme les activitats).

-Continguts (igual que la resta de companys).

Tots això és el que posa el document que hem van facilitar, però és un món molt diferent el que jo observ durant el dia a dia a la meva aula. Aquest nin no rep cap tipus de suport, ni individual dins l'aula, ni la tutora està més pendent d'ell, tampoc surt de l'aula (seria un mètode exclusiu, no vàlid, però tampoc li fan d'aquesta manera). Aquest nin simplement té una etiqueta, “nin amb NESE”, res més, no té cap tipus d'adaptació. Ningú centre l'atenció amb ell, tampoc li adapten el material segons els seus interessos (cosa que també haurien de fer a la resta de la classe), ni tan sols reb un mínim de reforç positiu, al contrari sempre està castigat fora de l'aula, sempre se'n duu deures a casa. A tot això, s'ha d'afagir tot el que viu a casa, ja que té una família molt desestructurada i també que és un nin repetidor, i tot i així, passarà aquest any a 3º curs practicament igual que l'any passat.

No estic d'acord amb tot això, he xerrat amb la PT i amb la meva tutora, i per dir-ho de qualque manera, “se passen sa pilota una a l'altra”, és a dir, no es coordinen entre elles, no xerren del tema, mentre el nin no molesti, va bé la cosa.

Un professor ha d'ésser un referent positiu del nin, ha de fer tot el possible per l'aprenentatge dels nins, no tan sols, ha d'ensenyar continguts conceptuals, sinó també procedimentals i sobre tot actitudinals. Les ACS serveixen per qualque cosa, no per tenir-les penjades a la paret de l'aula i esser una simple etiqueta pel nin. Han de tenir dret a aprendre amb la nostra ajuda.

Aprenentatge significatiu

L'aprenentatge significatiu es refereix al tipus d'aprenentatge on l'aprenent o estudiant relaciona la informació nova amb aquella informació que ja poseeix, reajustant i reconstruint ambdues informacions en aquest procés. Aquí vos adjunt un vídeo molt interessant de l'aprenentatge significatiu que es dona a Mallorca, tenint com a impulsor Antoni Ballester.

 

Vull destacar una cosa que diu el video, menciona una cosa molt imporant. Ja que si nosaltres, com a mestres, si feim una classe magistral, és a dir, arribam a l'aula, feim una explicació general per tots d'un concepte i desprès els nins han de fer activitats sobre aquesta, ens oblidam dels nins amb dificultats (i diria jo, també la resta de nins). Ja que es molt fàcil "desconectar" de l'explicació que no motiva ni es participativa. En canvi, si partim dels coneixement previs dels alumnes és molt més fàcil que els nins estiguin pendents i concentrats amb l'explicació i així aprenguit mitjançant els seus coneixements.
Adjunt també la pàgina web: http://www.aprendizajesignificativo.es


Què pensau de tot això?

Facilitar-lis la vida

Avui parlaré del mobiliari i els recursos materials adaptats del nin amb NEE de la meva classe (discapacitat motriu i psíquica).

Aquesta es la cadira adaptada del nin perquè no caigui, ja que necessita ajuda per caminar i mourer-se.







Utilitza bastant l'ordinador, sobre tot per fer totalment les assignatures de coneixement del medi (llibre digital adaptat) i matemàtiques. La sessió d'aquest nin està configurada de forma més lenta, utilitza un ratolí adaptat, hi ha ferretines amb lletres mñes grans perquè no s'equivoqui tant pitjant cada tecla.



També utiliza un plàstic per facilitar-li pitjar cada tecla, també hi ha goments (de diferents colors) per saber on està l'intro, espaci...




Té un DYMOa l'aula UEECO i un altre a la classe ordinària, l'utilitza de forma habitual.

Hi ha un ascensor a l'escola que utilitza per baixar i pujar de la classe, ja que la classe està al primer pis.




Tots aquests recursos faciliten la vida del nin dins l'escola, ja que és molt important per ell tenir adaptacions per aprendre coses noves i continguts escolars, però també és molt important que es pugui moure com un nin qualsevol, que pugui baixar i pujar de pis quan vulgui i se senti com un més, amb igualtat. És important evitar les barreres arquitectòniques deles escoles i del món en general.

Aprenem les plantes

Avui vos explicaré la meva experiència d'ahir sobre una activitat que vaig preparar per les dues hores, després del pati, que els nins de 2n C tenen medi.
A l'escola CP Nova Cabana, utilitzen llibre de text per totes les assignatures, així que jo volia preparar qualque cosa que fós més divertida i no molt "pesada" per a ells, ja que hi ha moltes maneres d'aprendre amb més garantia i de forma més significativa i experimental sense tenir que utilitzar com a base el llibre de text.
El que vàren aprendre ahir va ser les plantes, arbres i fruits.
Primer vaig penjar a la pissarra una sèrie d'arbres, les diferents formes que tenen i les parts que té un arbre (tronc, arrels, copa...). Amb aquestes imatges vam fer una pluja d'idees (essent jo la guia d'aquest aprenentatge). Ells, amb l'experiència dels seus coneixements del dia a dia i tot el que havien aprés anys arrera, vàren treure tota la informació sobres les plantes. El que feim també era aprofitar l'aprenentatge cooperatiu, si uns no sabien qualque cosa, els altres li ensenyaven i explicaven. L'aprenentatge cooperatiu es una manera molt eficaç d'aprendre. Per exemple, tota la classe, inclús jo, vàrem aprendre moltes coses que no sabiem, de les expiriències que ens contava un nin de la classe, ja que ell viu a un camp.
Desprès de tot això, els nins vàren dividir la cartolina en 3 parts, a una vàren posar la definició d'arbre (que és un arbre per ells), a l'altre la definició de llavor i finalment la definició de fulla. Abaix de cada part, vàren afarrar fulles i llavors, que havien duit de la seva casa (cal comentar, que també anteriorment vàrem observar les diferències entre unes llavors i altres) i vàren pintar un arbre, de tots els que havien aprés aquell dia.
Durant aquella classe, també vàren plantar llavors a un pot d'iogurt, que van dur de casa. Tots junts vam decidir quin era el millor lloc de la classe per col·locar les plantes (ja que com a guia, els vaig fer raonar de l'importància del Sol per les plantes).

*ADAPTACIONS (durant aquesta sessió a la classe hi havia dos nins amb DEA, un nin amb NEE (discapacitat motora i psiquica) i dos nins autistes (un amb major grau que l'altre). Cal dir que a aquell moment dins l'aula hi havia la tutora, dos mestres de suport (PTs) i jo. Les adapcions van ser pel nin amb NEE: va escriure amb la DYMO el nom de les parts per fer el taller de la cartolina. I finalment, un nin amb autisme (més greu) va escriure els títols repasant els puntets que la PT li havia fet i l'altre (menys greu) va copiar els títols a la cartolina, però en lloc de copiar-ho de la pissarra ho va copiar dels títols que havia escrit la PT a la mateixa cartolina.

Ha estat una bona experiència, han aprés de forma divertida, lúdica i representativa. Tan sols que veure el procés de creixament de les plantes i el seu cuidat dia a dia dins l'aula.

Un nin molt "tancat"

A la meva classe hi ha un nin que té grans problemes a la seva familia, té una familia molt desestructurada, i per la poca edat que té, ha viscut moltes coses al seu entorn familiar. Tot això, causa situacions en les quals es torna un nin molt "tancat".
He viscutr diferents situacions on aquest comportament està present, un exemple seria el d'avui:

A primera hora els nins de 2n C tenien un examen de matemàtiques i com sempre, han seguit la rutina que fan quan hi ha un examen, separar les taules (per no copiar-se). Aquest nin, no sabem per quina raó, ha decidit avui no fer cas a la mestra ni a jo, i no s'ha volgut moure de lloc, no hi havia manera. Repetidament, la mestra i jo li hem dit que es canvies de lloc o que simplement es separes dels seus companys. La seva contestació ha estat que no (a més a més he de dir, que quan es "tanca" no xerra ni te mira als ulls, simplement fa el gest de "no" amb la cara, mirant cap al terra).

La tutora, ha decidit treure al nin defora de l'aula, ell no ha fet l'examen. A segona i tercera hora (tenia anglés i educació física) s'ha comportat com sempre, ha fet la tasca i a xerrat, poc, però ho ha fet. Però a la resta d'hores, que havia d'estar a l'aula ordinària amb la tutora ha estat castigat defora.

La tutora, diu que ja no sap que fer, i jo he viscut aquesta situació amb ell vàries vegades, i no tan sols ho fa amb la tutora, sinó també amb altres mestres. Té aquest comportament segons el dia, l'estat d'ànim o altres factors que li ponden afectar. Que farieu? Perquè la tutora, ha provat diferents estratègies, a més a més li xerra de forma calmada, d'anima quan fa les coses bé, intenta no cridar-li, però el nin es "tanca" molt.

També dir, que la tutora el tenia com un "possible repetidor", però divendres dia 4 de maig, va tenir una reunió amb la directora, on aquesta li exigia el nom exacta de tots els nins que repeteixen de segon B, i la pròpia tutora va dir que no volia fer-li repetir, però la directora va decidir que sí (sense conviure amb ell dia a dia a la classe), pel fet de que duu vàries assignatures troncals suspeses, pel seu comportament i perquè no fa els deures a casa (cal dir que no li ajuden res a casa).
Jo no estic gens d'acord, ja que repetir hauria de ser una mesura extraordinària.

Què farieu? Quines estratègies utilitzarieu perquè canviï de comportament, i millori? Creis que es convenient que repeteixi?

Aprofit per pujar un video interessant, que parla dels càstigs als nins, de la psicòloga Mª Luisa Ferrerós.

Escola inclusiva?

Desprès d'haver passat quasi dos mesos d'haver començat les pràctiques, juntament amb totes les experiències viscudes a l'escola, els canvis que s'han realitzat a la meva aula, i tot el que he aprés a les classes de la menció, puc dir que he canviat d'opinió, en quan a la meva segona entrada. La pregunta de la segona entrada, era si l'escola on faig pràctiques és inclusiva o no.

L'escola on faig pràctiques, segons com ho miris és inclusiva, però no totalment, jo diria que està en procés però li queda molt de camí. Ja que si que existeix un intent d'inclusió perquè el suport es fa dins l'aula, els mestres de suport venen a l'aula, però la majoria de vegades estan asseguts devora el nin o nina amb NEE, també dir que hi ha dos nins DEA i no li fan cap tipus d'adaptació ni ve cap mestre de suport ni res.

Per una altra banda dir que, des de que estic fent pràctiques tan sols he vist dues vegades sortir a qulque nin de l'aula ordinària, i aquest cas és el d'una nina que té problemes amb la llengua catalana, tant de forma oral com de forma escrita, aquesta nina va rebre suport per part de s'AD, la causa d'aquesta dificultat és que procedeix de Córdoba i fa pocs mesos ha arribat a l'escola. Encara que cal dir, que ella a millorat moltíssim, i ho ha fet principalment dins l'aula, gràcies a la tutora, als companys i als mestres de suport.

Com ja he dit anteriorment també hi ha dos nins amb DEA i un nin amb NEE. Els nins amb DEA no reben quasi suport perquè sí a la meva aula hi ha molts de mestres de suport, però estan totalment centrar amb el nin amb NEE. El nin amb NEE té escolarització combinada está moltes hores a l'aula ordinària (però sempre amb suport d'un mestre, bé sigui AL, PT...) encara que també està a l'aula UEECO. Com he dit anteriorment, aquest nin amb NEE està sempre amb suport menys un parell d'hores, en aquest cas està només amb la tutora i la resta de companys. Durant aquestes poques hores que no reb suport específic, la tutora quasi mai li prepara material, i tampoc li adapta les activitats, el nin o no fa res, o pinta, o mira fotografies de qualque llibre. No estic gens d'acord, amb l'actitud (de aquestes poques hores) de la tutora, i per això sempre que puc estic pendent d'ell i sinó li prepar qualque activitat relacionada amb el que fan els companys.

També cal comentar, que hi ha 2 nins amb NEE (autistes tots dos), estan quasi totes les hores a l'aula UEECO de l'escola, menys a l'hora de plàstica, educació física, música i tallers.

Les adaptacions al nin amb NEE (discapacitat psiquica i motriu) si que li fan, el nin per exemple fa coneixement del medi a través de l'ordinador, i fa exactament el mateix que els seus compays, sempre la PT ve a l'aula un dia abans per coordinar-se amb la tutora i veure quines pàguines (dels quadernets, articles o projectes que fan) realitzaran aquell dia, i això ho fa amb moltes assignatures, menos matemàtiques que el nin fa coses completament diferents, però està dins l'aula amb suport específic per ell.

En definitiva, crec que l'escola vol donar un pas inclusiu, però té moltes coses contradictòries.

El llibre de text

Com ja sabeu, a la meva escola utilitzen com a principal recurs el llibre de text, ho tenen a totes les assignatures i jo no estic gens d'acord amb això.  Ja que s'hauria de plantejar si...

S'estan adequant els aprenentatges amb l'entorn? I la meva resposta és, evidentment, no. Perquè si una editorial elabora un llibre per a nins i nines de 3 anys de tota Espanya, el mateix clar, com estarà adaptat a les necessitats i característiques d'aquests nins i nines i del seu entorn. És impossible, ja que no és el mateix un viure a Galícia que a Madrid, ni ser pobre o ric, etc. Cada nin/a i cada grup precisa d'una metodologia i uns continguts adaptats a ells/as.

A més, s'ha d'apostar per una educació integral de l'alumnat, com s'indica en la nova llei d'educació en la qual es programa per competències, incidint en la relació dels conceptes amb els coneixements dels nens i les nenes i interrelacionant-los entre els mateixos.

També, un dels principals inconvenients de l'utilització de llibres a les aules, és la desmotivació que suposa i també la falta d'experimentació a l'hora d'aprendre coses noves.

A més a més la tutora utilitza moltíssim la guía per a mestres, on apareixen totes les solucions, a vegades no tenen coherència, o utilitzen paraules molt complicades, però tot i així la tutora quan veu que els nins no saben la resposta lis copia a la pissarra el que posa el llibre, i encara que no ho entenguin ho copia, i queda allà, un aprenentatge perdut, oblidat... 
Una altra cosa referent als llibres, és que tenen moltes activitats que no són coherents, o que no tenen sentit, com per exmple avui a matemàtiques, apareixia el següent quadre:

 

Maduixa	Completa	Sense gluten
Pinya	Desnatada	Amb gluten
		Amb cereals

Els nins amb aquesta taula, havien de formar oracions, concretament 12 espais hi havia per escriurer-les. Per exemple: " Maduixa completa amb cereals" o "Pinya desnatada amb gluten" .A part de que no té sentit fer això, simplement és copiar, els nins no saben que és el gluten, i no té molta relació amb les matemàtiques, la professora a decidit que féssin tots sols aquest exercici. Quasi cap nin ho entenien, trob que no serveix per res, i més si no saben ni el significat de les paraules. Poc a poc jo explciava a tots els nins el que havien de fer i així ho han fet, però que passa? que els nins i nines s'han anat a la seva casa sense saber perquè han fet això, sense aprendre res sobre aquest exercici i sense motivació.